“I ara dirà algunes coses. Les que es poden
dir seguides, com una corda. Les que recorda, les que s’encenen com bengales
quan toca dir-les i les pots dir. Les que s’han d’arrancar, com cebes. Les que
s’han de dir fluix i les que s’han de dir a poc a poc. Les que cremen. Les que
s’han de dir mirant els arbres, i les que s’han de dir mirant l’herba i les que
s’han de dir mirant les nostres mans, l’una damunt l’altra, i després mirant-me
a mi. Jo l’escoltaré. Després diré algunes coses. Les que pugui. I llavors es
farà de dia. Primer de color gris, després de color blau i després de color
groc.”
Irene Solà, “Canto jo i la muntanya balla”,
ed. Anagrama, B-2020 (7ena. ed.)
30 de juny
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada