Editorial
Acantilado (i la corresponent en català, Quaderns
Crema) ens han acostat a l’obra de Nuccio Ordine ara
recentment traspassat.
Reivindicant als autors clàssics i els estudis
d’humanitats, l’autor es situava a contracorrent de la visió pejorativa o
innecessària que es té avui d’aquells autors i d’aquells estudis. No obstant,
recórrer el pensament dels avantpassats situant-los en el seu context històric,
però també amb les seves aportacions universals i intemporals, és absolutament
necessari. Així ho penso.
Vaig anotar algunes pàgines del seu llibre “Clásicos
para la vida. Una pequeña biblioteca ideal” ed. Acantilado, B-2017, en una ressenya
que vaig fer quan vaig llegir el llibre: https://magrinyar.blogspot.com/2020/12/fora-port.html
Ara he tornat a agafar aquell llibre i he resseguit
les pàgines que llavors em van agradar més. En record i homenatge al seu autor
en poso una altra:
“Construir es colaborar con la tierra, imprimir una marca humana en el
paisaje que se modificará así para siempre (...) Fundar bibliotecas equivalía a
construir graneros públicos, amasar reservas para un invierno del espíritu que,
a juzgar por ciertas señales y a pesar mío, veo venir.”
A “Memorias de Adriano”, Margarita Yourcenar
(1903-1987)
18 de juny.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada