Xarxons.

 

Sembla que la paraula xarxó esta en desús.

Malgrat tot, tant en el diccionari Fabra: “Xarxó m. És diu d’una persona, esp. d’una dona, que va mal engiponada, deixada. Sembla un xarxó”, com el més actual DIEC: “xarxó -ona adj. i m. i f. [LC] Que és extremament deixat en el vestir, que va sempre mal engiponat. Mai no havia vist un home tan xarxó. Quin parell de xarxones, les seves filles!”, que salva l’acusació sexista, deixen ben clar el seu significat.

Potser haurem d’explicar també una altra paraula que surt en ambdues definicions i que també està en desús: Engiponar.

Segons el DIEC: Engiponar, v. tr. [LC] Arranjar de qualsevol manera, a correcuita. Com t’has engiponat la roba, avui? M’he passat els anys engiponant versos. Com ho engiponaràs, això? No entenc com el va engiponar tan malament, el treball. Has vist com l’ha engiponada, pobra criatura?

Ja fa un temps que es va instal·lant a la nostra societat considerar que no hi ha d’haver normes de correcció en el vestir en l’espai públic, així tots anem de mal vestits pels carrer, fent pena. Aquest comportament traslladat a l’àmbit institucional, l’espai de les institucions, també es va estenent.

En vaig parlar fa un temps de resultes d’una compareixença al Ple del Parlament de Catalunya, a la Ciutadella: https://magrinyar.blogspot.com/2015/07/tot-mirant-letapa-del-tour-reflexio.html Guaita!, ara en farà ja vuit anys.

S’explica, m’ho han contat, que quan l’alcaldessa Colau, en els seus primers temps, va anar una vegada a Nou Barris, una senyora gran li va retreure que anés mal forjada. “L’hem votat perquè ens representi. Vagi a la perruqueria i abillis adequadament pel càrrec, ens representa als ciutadans”. Diuen que l’alcaldessa ho va entendre i la seva imatge va millorar.

Ahir, en respectable i merescut acte institucional de reconeixement a un col·lectiu determinat al Saló de Sessions de l’Ajuntament de Mataró, el representat dels homenatjats s’ha col·locat darrera el faristol amb calça curta i espardenyes. Em sembla fatal. Fatal per la seva manca de respecte a la institució que els retia homenatge i fatal pels serveis municipals, i pels que els donen les directrius polítiques (si els en hi donen), que ho han permès.

Tarradellas ens va ensenyar la importància de les institucions i els respecte que hem de tenir amb elles. No en va, aguantà una Presidencia de la Generalitat etèria durant molt anys a l’exili mantenint-ne la flama. Se les va tenir amb un Conseller del seu govern pre-autonòmic, el Dr. Gutiérrez Díaz, “el Guti”, perquè no portava corbata, sempre anava amb un jersei de coll alt girat sota l’americana.

¡Alcalde, imposa respecte a la institució que presideixes! L’ajuntament no és can penja i despenja, és la Casa Gran de la Ciutat!

 

29 de juny.