L’Ivan Pera Itxart.

 

A la darrera llista que vaig encapçalar a unes eleccions municipals, les del 2003, s’hi va incorporar l’Ivan Pera, crec que va venir de la mà d'en Ramon Bassas, dels grups catòlics. Anava en un lloc dels considerats “fronterers”, el 13. En les eleccions anteriors, el 1999, n’havíem tret 14, però érem conscients que havia estat un resultats excepcional fruit d’unes circumstàncies segurament irrepetibles. El lloc 13 a les següents no era segur.

En vam treure 11, ja s’havia descomptat la “Nova Ciutat”. L’Ivan es va quedar fora, com la Montse López que tot hi havent pujat un lloc respecte a la llista anterior també es va quedar a les portes.

Les eleccions autonòmiques de la tardor del 2003 van incorporar a les llistes socialistes al Parlament a la Consol Prados, llavors regidora a Mataró, i la llista va córrer permetent la incorporació al Grup Municipal Socialista i al Consistori novament a la Montse López. Les eleccions generals de la primavera del 2004 van incorporar-me a mi a la llista socialista pel Congrés, i la meva marxa va permetre portar a l’Ivan Pera al Consistori mataroní.

S’hi va estar aquell i dos mandats més, en Joan Antoni Baron el va repetir el 2007, com a nº 11, i el 2011, com a nº 8, amb desigual fortuna ja que a les segones no es va poder revalidar l’Alcaldia i el govern socialista que es mantenia ininterrompudament des de l’any 1979. Van ser les eleccions de la irrupció sobtada de Plataforma x Catalunya. No ens les van guanyar, les vam perdre.

L’Ivan va orientar la seva activitat política-professional, és titulat pel tema pels jesuïtes de Deusto, cap a Barcelona, ciutat en la que viu i ha format família, a l’Ajuntament, ocupant diverses responsabilitats tècniques i d’acompanyament. Avui, el nou alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, ha presentat el seu equip de regidors i comissionats (figura aquesta pròpia dels grans ajuntaments) en la que el nostre personatge ostenta el càrrec de Comissionat pel Pla de Ciutat Vella, tot un repte.

No anàvem desencertats quan vam començar a renovar les llistes i obrir pas a gent més jove. Alguns s’han quedat pel camí, per ensopegades, per inadequacions. Altres han anat fent via, l’Ivan és un d’aquest darrers. És la generació dels nostres fills, la que està i ha d’estar ja al davant. Amb el pare de l’Ivan, el conegut actor de teatre i de doblatge, Joan Pera, mataroní com es conegut, i cap de la nissaga dels Pera, vaig compartir el pupitres amb els tinters de tinta i les bates de ratlles blau marí ben fosques dels Maristes de Sant Josep, 70 anys enrere. Algun dissabte ens trobem comprant a les parades del mercat de la Plaça de Cuba amb les respectives pròpies. Segur que en parlarem del fill.

Ara, doncs, és el torn de la presència pública dels fills. Satisfacció. Felicitats, encerts i sort, Ivan.

29 de juny.