(arxiu de TVM, gràcies.)
Era la regidora més jove que prenia possessió del seu escó al Consistori mataroní que es va constituir el juny del 99 pel període 1999-2003. Venia de les JSC i tenia vocació política, en volia fer. Fa 25 anys.
Aquell dia, ja re escollit
alcalde, en el meu discurs vaig emprar els versos del cant XXIV de la “Pell de
brau” de Salvador Espriu:
Si et criden a guiar
un breu moment
del mil·lenari pas
de les generacions....
En acabar el poema, em vaig dirigir a l’Alícia i li vaig entregar el llibre que el contenia demanar-li que el servés com a jove per la seva carrera i la de les generacions futures.
L’endemà va venir al meu despatx
a demanar-me de què s’hauria d’encarregar. Li vaig contestar que primer havia d’acabar
la carrera, li quedaven unes poques assignatures per acomplir i no volia que la
feina política li deixés inacabats els seus estudis. Emmurriada em va fer cas i
després els va complementar amb un parell de màsters. Té bagatge acadèmic, i va
començar a acumular experiència política.
Va estar a l’ajuntament tres
mandats sencers amb responsabilitats diverses, la més important la de posar en
marxa el Tecnocampus quan ho
va deixar a punt la Pilar González.
Jo ja fora de l’Ajuntament i més
endavant jubilat he seguit molt a distància la carrera que ha anat fent, no ens
hem fet gaire, tampoc havia de perquè ser així, cal que els “fills”
facin la seva pròpia vida.
Ara, amb la confiança que té del
flamant President de la Generalitat, Salvador Illa, aquest li ha
encarregat una gran responsabilitat: la conselleria d’Economia i Hisenda. Té l’empenta
per afrontar-ho, té experiència negociadora en el tema, té base acadèmica, Però
el repte ara és majúscul. Li desitjo molta sort i encerts. Ànims, que sé que no
te'n falten, Alícia.
12 d’agost.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada