22 d’octubre del 2026

A la confluència del Cardo amb el Decumanus.

 


Em va arribar per una popular xarxa social aquesta imatge. Pel que veig la va penjar un estudiant, o potser professor, d’un institut uruguaià, probablement la va fer amb IA. Suposo que l’algoritme va creure que podria ser del meu interès, i ho va encertar.

Vaig pensar en Iluro, l’antecedent romà de la ciutat de Mataró.

Si ens posem al “Portal de Valldeix” estem a la porta nord del Cardo (bé, el Cardo maximus). Si avancem pel carrer de Sant Francesc d’Assis, passada la placeta d’en Perich, veurem a l’esquerra la basílica de Santa Maria. Guaita, on en la imatge hi ha la basílica romana! La Basílica per ells era el lloc d’administrar justícia, però que tinc entès, els que en sabem em corregiran si cal, que a sota hi hauria les restes del temple d’Iluro.

Continuem pel carrer de Santa Maria i ens imaginem que passat el Carreró (que podia ser ben bé part del Decumanus), on hi ara les restes ruïnoses de l’illa, per entendre’ns, de Can Cruzate, ens hi sortiria a la dreta el Fòrum romà de la imatge. Segons la llegenda que l’acompanya, el Fòrum era la plaça central de la ciutat. Allà s’hi trobaven els edificis més importants i s’hi feia la vida política, social, comercial i religiosa. Fixeu-vos-hi també, hi ha unes construccions que el tanquen de cara al Cardo i al Decumanus.

Bé, a l’actual Plaça de l’Ajuntament contigua s’hi troba l’Ajuntament, el Museu Municipal (Can Serra), una biblioteca pública (a l’inservible edifici que temps ha fou la seu de la Caixa Laietana), l’Arxiu Històric Comarcal (Can Palauet) i un edifici d’oficines municipals. Hi ha algunes cases de cos particulars de façanes ben restaurades i també algun bloc de pisos de dubtós gust. Presideix la plaça l’estàtua Mataró d’en Manuel Cusachs Xivillé (donació de la Caixa Laietana a la ciutat). Una paret mitgera de vocació efímera tanca aquest espai avui .

Si continuem baixant pel carrer Santa Maria, deixant a l’esquerra la Plaça Gran (amb el “tranvia” d’en Puig i Cadafalch al mig, ara pràcticament amb usos de restauració i unes poques parades del vell mercat) desemboquem primer a la Plaça Xica (Sant Cristòfol) on a la cantonada nova, no la primigènia, del carrer d’en Pujol, on era Can Fullerachs, a l’altre costat de la “Confianza” hi ha unes abandonades restes del clavegueram romà en una propietat municipal ara tapiades en els baixos d’un bloc de pisos. L’espai es caracteritza avui per una animada i variada activitat de restauració que la reconversió de la vella farmàcia “La Cruz Blanca” ha enaltit.

Avall desemboquem a la plaça de la Peixateria i a la baixada de les Escaletes, punt final -segons ens explica Ramon Salicrú- del Cardo maximus romà. Des del peu del gran fanal de la plaça la vista s’estén per la placeta i el carrer de Sant Joan fins a baix a mar (marc en mataroní).

La renovació per part del comú de carrers i places, més la rehabilitació que ha fet la propietat privada en edificis i locals,  ha estat ben reeixida, resultant d’ambdues actuacions un centre històric dinàmic i agradable per fer-hi vida. No poden dir el mateix algunes ciutats semblants a la nostra que veuen una imparable degradació dels seus centre antics.

Falta resoldre la clau de volta del nostre “Cardo màxim”, l’illa de Can Cruzate. Cert, abans de decidir què fer-hi cal saber amb més precisió què hi ha a sota fent les excavacions pertinents. Alguna cosa ja se sap. També cal pensar amb els elements protegits pel Catàleg del Patrimoni que hi ha en aquell indret als que poden dar-se diverses solucions.

Als consistoris del demà i als seus components els pertoca ja fer les propostes i les actuacions possibles. D’ells és el tema.

21 d’octubre.