Segurament molts dels que vegin
aquesta fotografia no coneixen les persones que hi surten protagonitzant-la,
llevat del que passa per darrera que és en Ferran Pedret, fill
de dos vells amics meus, en Jordi i la
Lídia.
El de la jaqueta blava soc jo que
estic abraçant emocionadament a la Pepa Rovira, la vídua d’en Joan
Reventós. En Reventós va ser un dels meus principals referents
polítics en el camp del socialisme que desembocà en el que ara
és el Partit
del Socialistes de Catalunya. Alguna que altra reunió havia fet al
carrer Anglí, a Barcelona, i a la casa de Sant Salvador del
Vendrell. Va ser allà on -tancant
prematurament i de forma precipitada una reunió- ens va fer coneixer als assistents els primers castells
i castellers que jo vaig veure, entre ells en Pep Jai, tot
un altre personatge, enfaixat i fent pinya.
Quan en Joan, al tombant
del segle, va caure malalt i ja no sortia de casa seva, jo el volia anar a veure
i qui m’agafava el telèfon era la seva dona, la Pepa Rovira. Així vaig
anar sabent de l’evolució de la seva malaltia i va generar entre nosaltres, la Pepa
i jo (en Mas de Mataró), una relació de confiança i amistat.
Possiblement, en actes posteriors arran del traspàs d’en Reventós,
deuriem veure’ns alguna que altra vegada.
Ara, al coincidir en un acte
commemoratiu dels 90 anys del P.O.U.M. (el meu pare n’era) i
els 80 anys del M.S.C.
(organització que els llavors joves radicalitzats miràvem amb recel) vaig tenir
el goig de retroba-la, poder-la abraçar i fer-li uns petons en record de temps
passats i de la persona que estimàvem.
No cal dir que en la sala on es
va fer l’acte
esmentat (que precisament porta en nom d’en Joan Reventós) vaig tenir l’oportunitat
de veure i saludar fraternalment a vells companys i companyes que en les ja llargues
vicissituds del partit ens hem anat trobant en algun o altre afer i treball, i com
no, també baralla.
30 de setembre.
2 comentaris:
Gràcies pel comentari que m'ha fet arribar la Conxa. Amb el teu permís --suposo!!-- l'he enviat a la família de la Pepa. "Socialisme és també un sentiment". Joan Reventós.
Moltes gràcies!
Publica un comentari a l'entrada