Una trobada emotiva.

 

Segurament molts dels que vegin aquesta fotografia no coneixen les persones que hi surten protagonitzant-la, llevat del que passa per darrera que és en Ferran Pedret, fill de dos vells amics meus, en Jordi i la Lídia.

El de la jaqueta blava soc jo que estic abraçant emocionadament a la Pepa Rovira, la vídua d’en Joan Reventós. En Reventós va ser un dels meus principals referents polítics en el camp del socialisme que desembocà en el que ara és el Partit del Socialistes de Catalunya. Alguna que altra reunió havia fet al carrer Anglí, a Barcelona, i a la casa de Sant Salvador del Vendrell. Va ser allà on -tancant prematurament i de forma precipitada una reunió- ens va fer coneixer als assistents els primers castells i castellers que jo vaig veure, entre ells en Pep Jai, tot un altre personatge, enfaixat i fent pinya.

Quan en Joan, al tombant del segle, va caure malalt i ja no sortia de casa seva, jo el volia anar a veure i qui m’agafava el telèfon era la seva dona, la Pepa Rovira. Així vaig anar sabent de l’evolució de la seva malaltia i va generar entre nosaltres, la Pepa i jo (en Mas de Mataró), una relació de confiança i amistat. Possiblement, en actes posteriors arran del traspàs d’en Reventós, deuriem veure’ns alguna que altra vegada.

Ara, al coincidir en un acte commemoratiu dels 90 anys del P.O.U.M. (el meu pare n’era) i els 80 anys del M.S.C. (organització que els llavors joves radicalitzats miràvem amb recel) vaig tenir el goig de retroba-la, poder-la abraçar i fer-li uns petons en record de temps passats i de la persona que estimàvem.

No cal dir que en la sala on es va fer l’acte esmentat (que precisament porta en nom d’en Joan Reventós) vaig tenir l’oportunitat de veure i saludar fraternalment a vells companys i companyes que en les ja llargues vicissituds del partit ens hem anat trobant en algun o altre afer i treball, i com no, també baralla.

30 de setembre.