Ja som al darrer dia del viatge. A les vuit ja havíem desembarassat les habitacions i havíem fer el check-out. Vam deixar les maletes a la consigna de l’entrada de l’hotel.
Com cada dia, esmorzar al bar de
l’estació que avui estava més buida de passatgers, és diumenge. Un tren de
rodalies ens porta fins a Neuhausen am
Rheinfall on l’estació està a peu de les famoses cataractes del
Rhin, les Rheinfall
Les cascades del Rin són els salts d'aigua més grossos de l'Europa central i es troben en el curs alt del Rin, entre els municipis de Neuhausen am Rheinfall i Laufen-Uhwiesen, a prop de la ciutat de Schaffhausen, al nord de Suïssa, entre els cantons de Zuric i Schaffhausen. Tenen 150 metres d'amplària i 23 m d'altura.
Sols cal anar pel caminet que baixant per la riba
dreta et porta a la zona d’esbarjo de l’indret. Restaurants, zona de pícnic,
botigues de “souvenirs”, fins a l’embarcador o s’ofereixen quatre o cinc
tipus de sortides -de temps i recorreguts diferents- per acostar-te fins al
peu de la caiguda del riu.
No és d’una gran alçaria però sí ample i espectacular,
especialment en aquesta època de l’any que comença el desglaç, i més en una
zona urbanitzada rodejada de blocs d’habitatges. És part de l’àrea
metropolitana de Schaffausen, important i antiga ciutat industrial tocant ja a la frontera
amb Alemanya.
Embarquem en un recorregut curt que ens permet acostar-nos
suficientment a la caiguda de les aigües i fer les corresponents preses
d’imatges.
A les botigues de records encara no hi ha la l’oferta d’estiu: les típiques samarretes, barrets, ulleres i cremes pel sol. Tot just comencen la temporada i s’hi pot estar -malgrat ser un diumenge-, no està abarrotat.
Podríem haver anat a passar al resta del dia a Schaffausen
ja que tenim l’avió de tornada a quarts de deu del vespre, però preferim
retornar a Zurich per precaució, mai se sap en els viatges si pot sortir algun
imprevist que acabi ocasionant molèsties. No cal dir que el serveis ferroviari
suïs és excel·lent però .... A l’estació de Zurich busquem un lloc per dinar,
ja és l’hora, i ens entaulem ens un establiment especialitzar en peix molt ben assortit.
Després del cafè anem al Museu Nacional Suís, Landesmuseu. Al costat mateix de la Bahnhof, hi hem passat cada dia pel davant i creiem que pot ser un bon final de festa.
Helvetia
té el Tractat Federal del 7 d'agost de 1815. La imatge representa la força de
l'estat federal. La senyora amb el típic vestit de Berna i el teló de fons alpí
ancora la figura en el llenguatge visual nacional.
Edouard Castres. La Suïssa defensiva. 1895. Oli sobre tela
És un museu extraordinari, d’aquells que no t’acabes, ni per continent ni per contingut. La història del país des de ben antic, l’art, les costums i els hàbitats, ... El férem a “uña de caballo” ja que tanquem a les cinc de la tarda. Hi ha de tot i força. A la botiga, al final del recorregut, com sempre, fa de mal estar ja que l’oferta és molt ample. En les petites adquisicions que faig (postals, guies,...) agafo de pagament un llibret d’informació pels que s’han d’incorporar a l’exèrcit suís. Allà el servei militar és obligatori. Suposo que per motius de seguretat els soldats que fan el servei militar ja no guarden l’arma reglamentaria a casa seva. Fins fa poc era així i els que ara hem vist circulant pels carrers i els transports públics ja no la porten al sobre. Un bon museu per sortir assabentat del que és i com ha estat aquell especial país.
Molts bons records del viatge. Anar a un país amb una
història important al cor d’Europa, des del mite de Guillem Tell
a l’actual neutralitat. Des de la industrialització, la metal·lúrgia i la
química, al turisme de tot moment: hivern i estiu, ciutat i muntanya, botigues
i esport, cultura i natura. Un país geogràficament important, la reserva
d’aigua de mitja Europa ja que els seus cabals vessen al nord cap el Rhin, cap a l’oest al Roine, cap al sud al Po i cap a l’est al Danubi.
Ara bé, si no estàs disposat a obrir la cartera, no hi vagis.
No és un país per a pobres, és un país de rics.
Tenia raó Kapuscinki que tot viatge es fa tres vegades: quan es prepara, quan es fa i quan es recorda.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada