Cultura i natura-4

 

Era el Primer de Maig, dia del Treball. Un vell conegut em va enviar aquesta interpretació de “La internacional” tocada per una cobla, suposo en una ballada de sardanes. La vaig rebre i escoltar dalt d’una embarcació moguda a rodes de palets laterals, al mig del llac dels Quatre Cantons. Una senyora gran, excursionista caminaire, que estava al nostre costat es va emocionar al sentir-la. Ens va dir que era de l’Alemanya Oriental.

Amb la rutina diària de llevar-nos, esmorzar i agafar el tren, a les 10h ja érem a Lucerna per agafar el vaixell per anar fins dalt del Rigi.

La montaña es uno de los principales destinos de excursión en Suiza debido a su buena accesibilidad y a las numerosas oportunidades de ocio.

Quan vam planejar el viatge vaig fer el suggeriment als nostres amics de pujar al Pilatus. Nosaltres hi hem estat dues vegades: una amb el fill de petits ells i, no fa pas gaire, altra cop amb ells i els nets. Que els nostres amics anessin al Pilatus i nosaltres aprofitaríem per pujar al Rigi. Un està a la dreta sortint de Lucerna del llac dels Quatre Cantons i l’altre a l’esquerra. A tots dos s’hi pot anar creuant primer amb vaixell un bon trajecte del llac i després amb un trenet de cremallera arribar a dalt. El Pilatus (2073m.) és més imponent, el Rigi (1798m.) és més assequible i té panoràmiques més amples.

Però la temporada del Pilatus amb el tren de cremallera (pendent 48%!) encara no estava oberta, la del Rigi començava l’1 de maig, així que tots cap al Rigi. El tren de cremallera des de Vitznau és el més antic d’Europa, des de 1871. Els suïssos fa temps, des de començaments del segle XIX, que aprofiten la seva exuberant natura (en totes les estacions de l’any) per vendre-la, abans als viatgers, ara als turistes, tot aprofitant-la al màxim ells mateixos.

Primer dia de la temporada, festiu, en un pont de tres dies, primavera, temps excel·lent,... “la plaza estaba abarrotáa”

Amb la previsió que anàvem a Suïssa en primavera i a dalt d’una muntanya, portàvem roba d’hivern que ens va ser del tot sobrera. La gent anava d’estiu prenent el sol en un dia esplendorós, solejat, net i clar.

Vam dinar al self service d’un dels hotels que hi ha. Una salsitxa a preu de filet, normal pel lloc i el país. Abans de reprendre la baixada vam visitar l’exposició de la primera màquina de cremallera que hi va pujar ja fa més de 150 anys.

De tornada ens aturem a passar la tarda a Lucerna.

Lucerna es una de las principales paradas de cualquier viaje a Suiza. Además del inconfundible paisaje urbano con el lago, el Kapellbrücke y el casco histórico, Lucerna ofrece numerosos atractivos turísticos y es el centro perfecto para realizar excursiones a la región alrededor del lago de Lucerna.

És la tercera vegada que travesso els vells ponts de fusta, el Kapellbrücke i el Spreuerbrücke, que entro a l’església dels jesuïtes, espectacular, i la dels franciscans, que ho és també; que admiro les pintures de les seves cases, els seus carrers i plaçes. Aquesta vegada no repetim el Sammlung Rosengart que ens va agradar molt l'anterior estada, però anem fins la catedral catòlica dedicada a Sant Leodegard amb el seu cementiri adjacent que no hi havia estat mai. Feien missa vespertina, deuria ser la missa diària ja que el Primer de Maig no és pas d’obligat compliment. Tampoc havia anat a veure mai el “Monument del Lleó” una monumental escultura excavada en una paret rocosa no gaire lluny del centre. Ho férem rodejats per una munió de turistes indis que no sé que els semblaria tota aquella història allà representada. Bé, tampoc sé que en deuen pensar els de molts altres racons de món potser més propers. Els suïssos van ser molt temps un conjunt de pobles alpins  que fornia mercenaris (principalment al francesos), i que encara avui guarden al Papa de Roma. No ens estem d’entrar a una formidable botiga de bombons per adquirir-ne i obsequiar a la tornada a la família

Ja era tard i vam decidir quedar-nos a sopar i fer la tornada després. Els cambrers del restaurant que vam triar una mica alegrement o cansats ja de voltar, el Barbatti, anaven a l’antiga: camisa i corbatí... Sols vam demanar un plat d’entrants per cadascú, el sopar sencer en hagués costat un ronyó.

Un altre dia molt ben aprofitat.

14 de maig.