A la finca n.00 del carrer XXXX
la meva senyora esposa hi té un departament en règim de propietat horitzontal.
La Comunitat d’aquesta finca, ja
fa temps, va decidir en Junta General instal·lar una plataforma mecànica
elevadora que salvés el desnivell que hi ha entre el carrer i la porta d’entrada
a la finca, una barrera arquitectònica de sis esglaons que en dificultava l’accés
a les persones amb mobilitat reduïda, en aquella finca bàsicament gent gran.
La Comunitat va fer la corresponent
petició a l’Administració municipal perquè els atorgués permís per fer la instal·lació
que comportava la invasió de la vorera del comú d’un pam d’amplada ja que es recolzava
en la façana exterior.
La resposta de l’Administració
fou negativa. No podia ser que la petició comportés ocupar l’espai públic que
permetria el funcionament de la plataforma. Estira i arronsa amb els serveis
tècnics municipals. Els veïns -la comunitat de propietaris- al final van optar
per demanar-me ajuda. “Tu que havies estat Alcalde, no trobaries alguna
forma de desencallar el tema?”
Vaig agafar el telèfon. Coneixia
al funcionari responsable d’aquestes coses. Havia estat un bon col·laborador meu
en el seu temps, encara teníem relació (ara, ja fa temps que es va jubilar). “Escolta,
Fulano, aquest tema de la plataforma elevadora del carrer XXXX, no es podria
arreglar?”
“Ah!, bé..., sí..., veurem...”
No sé pas què va veure, el cert
és que als pocs dies la Comunitat de propietaris de la finca va rebre el permís
favorable per la instal·lació de la plataforma elevadora. Per cert, un dels principals
veïns afectats per superar la barrera arquitectònica que representaven els
esglaons de l’entrada de la finca era un conegut militant local d’un grup
polític de l’oposició (ja traspassat també ).
Així és com funciona en
determinats temes i en concrets moment l’administració pública, per lo gros i
lo petit. Evidentment per lo gros, jo us ho podeu imaginar. No sé si cal
llençar gaires esgarips i estripar-se massa les vestimentes, depèn de magnituds.
Els contactes, fortuïts o buscats, per sobre els procediments reglats.
A los amigos, el culo.
A los enemigos, por el culo
Y a los indiferentes, la
legislación vigente.
Res de nou sota el sol arreu del
món i qui digui el contrari i s’escandalitzi és un estruç. Què us penseu què son
sinó les relacions públiques, la Responsabilitat Social Corporativa, els
patrocinis, els mecenatges i les llotges dels camps de futbol, ...? De tant en tant, algú (policia, jutge,
periodista,...) exclama com el capità Louis Renault a Casablanca:
Òndia, aquí és juga! I llavors, correm-hi tots a aixecar la forca a la
plaça pública. Cal sang per acontentar i a l’ensems atemorir al poble, els
romans ja ho sabien.
25 de maig.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada