Al Bibliobosc amb en Pep Duran

 

Tenia interès en parlar amb en Pep Duran sobre l’antiga història que -en els anys 70 del segle passat (fa més de cinquanta anys)- ens va portar primer a conèixer-nos i després a col·laborar durant un temps.

Passats aquells anys vam seguir camins diferents, ell es va dedicar de ple a fer de llibreter i més endavant a “contista”, a explicar contes, i jo a la política. Manteníem la coneixença, ens saludàvem si ens trobàvem, fèiem algun comentari d’esquitllada sobre llibres i poca cosa més. Per sobre sabíem alguna cosa l’un de l’altre per la nostra exposició pública.

Ara, arran de gratar alguns fets que vaig protagonitzar als anys 60 i 70 del segle passat -sense gaire pretensió més enllà de fixar la memòria- he volgut connectar amb ell per escatir i reblar alguns punts que se’m mostraven enterbolits.

Ens vam conèixer deuria ser a finals dels 60 quan el voluntariós i voluntari equip de joves* que impulsàvem la llibreria “Cap Gros” de les galeries Aymar a la Riera, vam decidir abandonar aquell paper impulsor per discrepàncies amb qui portava la gestió econòmica de la botiga. La resposta d’aquell va ser contractar a en Pep Duran, un jove argentoní que no sabia res de llibres (era pèrit elèctric) però que s’ho va agafar amb empenta i ganes.

Més endavant, el “Cap Gros” es va traslladar al Torrent (c/ de Sant Rafael) on va eixir com a “El Submarí Groc” (picada d’ullet als Beatles), complementant la llibreria amb la venda de discs i música, amb una petita sala d’art on s’hi feien activitats diverses: exposicions, presentacions, xerrades,...

“El Submarí Groc” tingué la mateixa fi que el “Cap Gros”. Discrepàncies sobre la gestió econòmica portaren a en Pep Duran a abandonar el vaixell (mai tant ben dit) i a integrar-se -no sé pas en quines condicions contractuals (llavors això era molt laxa)- a la botiga de llibres de la Unió de Cooperadors de Mataró, que ja s’havia, o s’estava traslladant del petit local de la Muralla de Sant Llorenç on havia començat al carrer de Santa Teresa en un espai de lloguer molt més ampli.

Era el naixement del “Robafaves”, nom de ressonàncies mataronines que vaig decidir jo, en aquell temps President de la U.C.M., atenent a una certa continuïtat amb el desaparegut “Cap Gros”. El “Robafaves” nasqué, doncs, com una secció -la botiga de llibres- de la reviscolada cooperativa de consum, que s’havia creat cinquanta anys enrere i havia patit vicissituds greus derivades del temps de la Dictadura.

El disseny de la imatge de la llibreria, que es va mantenir pràcticament igual fins la seva desaparició, el va fer en Toni Manté, conegut i bon grafista mataroní que començava llavors una llarga i exitosa carrera professional.

Quan la U.C.M. va fer fallida (mai declarada), vaig proposar a l’Assemblea de l’entitat el tancament del supermercat del carrer Poeta Punsola, a Rocafonda, i la mateixa nit, en una acció irregular des del punt de vista jurídic que sols pot entendre’s pels temps polítics que estava travessant el país, vaig procedir a la venda per 1,- pta. de l’actiu i el passiu de la llibreria a en Pep Duran, assegurant així la continuïtat de la mateixa i possibilitant que el seu treball, juntament amb en Xavier Vilert, que era qui havia aixecat la secció de la llibreria de la U.C.M. i altres col·laboradors portessin el “Robafaves” de la U.C.M. al “Robafaves” S.C.C.L., a una cooperativa de treball que sempre va tenir especial consideració als seus orígens atenent als socis cooperativistes de consum.

La història de la llibreria “Robafaves” ja traslladada al carrer Nou, creixement, zenit i desaparició és prou coneguda i no l’he d’explicar ja que no hi tinc res a veure.

Tota aquesta vella història dels anys 70 del segle passat és la que em porta a veure a en Pep Duran, retirat ja del món, al seu cau del Bibliobosc a redós del Parc Natural del Montseny de la Diputació de Barcelona.

El lloc és excepcional. Arribar-hi és complicat, però no difícil. Sí, al darrer tros de camí és estret, hi passa sols un vehicle per sentit i creues els dits perquè no te’n vingui un altre de cara, cosa no sols infreqüent sinó insòlita. No té connexió de serveis de cap mena. Per tenir electricitat, plaques solars i un gasogen. L’aigua va ser aportada per la Diputació per uns quants habitatges del voltant des d’un rec. Les comunicacions i la informació per satèl·lit i des d’unes antenes dalt del Puig Sesolles. Al mig del bosc, en un lloc en pendent entre dos rierols, és fantàstic. Mirant a nord, dona a la vall de la Tordera. A l’altra banda, el massís del Montseny del cantó de la carretera que de Sant Esteve de Palautordera puja a Collformic, amb el poble de Montseny al bell mig.

Allà, en Pep Duran hi ha muntat una biblioteca al mig de la natura, al mig del bosc. Amb racons especials, amb casetes especialitzades per matèries, amb maletes, capses i amagatalls, col·locant els llibres embolicats en plàstics per guardar-los i conservar-los del temps i les rates del bosc; amb gandules, hamaques, butaques i cadires per aturar-se a llegir o passar l’estona. Un lloc màgic on pots anar fins a l’infern, a baix de tot de la finca, on trobaràs -of course- la Divina Comèdia.

Allunyat del món, vidu de fa temps, viu en companyia de la Paloma, madrilenya ella, gata (que és com s’anomena als nascuts a la capital), i una gossa de pastura d’un veí que els ve ha fer companyia (en Pep diu a vigilar) cada dia, sortint d’aquest cau sols per les coses imprescindible que precisa que són poques.

Li vaig portar uns llibres adients perquè els incorporés al Bibliobosc i amb va delectar amb un arròs de conill cuinat per ell mateix que al porxo de casa seva vam compartir com si estiguéssim al restaurant més afamat d’un enclavi turístic de moda, tot anant desenvolupant la conversa del que m’havia portat a veure’l.

Hi tornaré, però ara sense cap intenció particular, sinó sols per passar una bona estona en un indret únic.

*Joan Solà/ Josep González-Agápito/ Corro Cot/ Antoni Pous/ Manuel Mas/ i Josep M. Solà.

 22 de maig.