Remenar entre les lleixes
repartides per indrets varis on hi tinc els llibres i les publicacions
acumulades al llarg dels anys, un quants anys ja, produeix una certa malenconia.
D.I.E.C. Malenconia: Tristesa vaga, ombrívola i
duradora.
Primer, sorpresa i alegria de
retrobar-me amb textos i imatges agradables o que m’havien sigut plaents en el
seu moment. Després, una certa nostàlgia de recordar com havíem arribat a les meves
mans, adquirides o obsequiades. I també tristesa per pensar a on acabaran en el
inexorable futur i quin valor els hi
podran o voldran donar els que les rebin,
especialment en un món que ja ha deixat enrere Gutemberg.
Haver passat per diverses
responsabilitats públiques ha comportat la recepció de moltes publicacions,
llibres et al: reflexions i estudis d’accions, espais i moments concrets;
imatges -no necessàriament visuals, que també,- que volien fixar i eternitzar
algun esdeveniment o indret; edicions especials d’autors clàssics, locals o no,
o encàrrecs concrets;...
Les administracions públiques van
ser molt prolífiques en els moments posteriors a la recuperació de la
democràcia local. Calia guanyar auto estima, col·locar-se en el mapa, remarcar
el que podia afegir valor a l’acció política. En el cas que ara m’ocupa l’ Ajuntament
de Barcelona, s’endú la palma. També la Diputació de Barcelona i la Generalitat
de Catalunya. Igualment, amb més o menys intensitat, de tot arreu.
La Nadala de 1993 de l’alcalde Maragall,
l’any després dels JJ.OO. reprodueix un grapat d’obres d’ ”Il·lustradors
de la Barcelona Vuitcentista i Noucentista” del Fons del Gabinet de
Dibuixos i Gravats del Museu Nacional d’Art de Catalunya.
Joan
García Junceda (Junceda), El terrat. Ploma, tinta xinesa i aquarel·la sobre
paper Canson. No datat.
Perquè ara ja
no es fan publicacions com aquelles? Érem noucentistes i ara son post-moderns?
O..., bé, deixem-ho.
21 de maig
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada