D.I.E.C:
Capsigrany: Persona de poc seny,
no gens entenimentada.
Malfactor: que comet actes
criminals.
L’ocasió i la oportunitat eren
que ni pintades. Tot el Món ens veuria. Podríem fer-la sonada.
L’escriptora
mataronina Maria Escalas explica, a poques hores del fet, i el Capgròs ho recull prest com a
primícia, que va tornar de
l’acte d’abans d’ahir al vespre de la benedicció pel Sant Pare de la
torre de Jesucrist de la basílica de la Sagrada Família de Barcelona -en presència de les principals autoritats
del País: els Reis, el President del Govern i catorze ministres, la Presidenta
del Congrés dels Diputats, del President de la Generalitat i el seus
Consellers, l’Alcalde Barcelona, et tutti quanti- amb una sensació agredolça.
La senyora Escalas,
reconeguda escriptora, també és cantant, i com a tal va participar en l’acte en
una coral que va fer una actuació -que va tenir un paper- en la cerimònia.
Resulta -explica- que els serveis
de seguretat van regirar les bosses dels cantaires en algun moment i van
trobar-hi banderes estelades suposadament prestes a ser lluïdes. No diu
quantes, si moltes o poques, si de tots o d’algú. Per aquesta raó, acabada la
seva actuació a l’interior del temple i quan anaven a continuar-la a l’exterior
van ser aconduïts a una zona exterior “encapsulant-los” sense
explicacions (calia?) al marge i sent vigilats convenientment per la policia.
D’aquí el sentiment agredolç. Havien participat a la festa i no podien
acabar-la com haguessin desitjat.
“Em sento molt mal tractada”,
diu. Ingènua? Així és com va anar tot al “procés”, com xais (o
llobatons) portats a l’escorxador.
Deixem a part la aquesta pretesa
ingenuïtat. Dues reflexions:
La primera: No està fora de lloc
pensar que la seva pretesa “performance” seria la noticia que taparia la
celebració que es feia? Que aconseguiria fer arribar la seva reivindicació
arreu del món, però ensorraria la imatge de l’ ”Estat” (monarquia, Govern,
Parlament, Generalitat, Ajuntament,...) i que és precisament gràcies a la
governació que en aquest moment té aquest “Estat” que s’està podent superar
aquelles esbojarrades actuacions dels temps del “procés” que fins i tot
van portar a gent a la presó i a l’exili que encara dura? Què pensen, que “contra
Franco vivíamos mejor”?
Capsigranys!
La segona: l’actuació sòbria,
discreta, sense escarafalls de les forces de l’ordre i de les directrius
polítiques que tenien, no fa pensar que en altres moments -no gaire llunyans-
si s’hagués actuat igual no hauríem arribat a on vam arribar? No hi havia
llavors -potser- una implícita voluntat de portar les coses , o de deixar que les
coses anessin, fins al punt on van arribar per fer-ho esclatar tot?
Malfactors!
Dissortadament hem de tornar a D.
Manuel
Azaña: més que pensar en definir Espanya el que s’ha de fer és
governar-la (article
de José Mª Ridao a P&P). Governar-la tal com és, i no com uns i altres
voldrien que fos.
Cal rellegir “La
velada de Benicarló”.
12 de juny.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada