Ja sé que algun amic periodista
se m’enfadarà. Ja està en Manel amb la seva dèria contra els periodistes. Però
el cert és que els diaris i els mitjans d’informació els fan uns professionals
que es diuen periodistes. I ara, es veu amb claredat que molts d’ells son “voceros”,
portaveus, d’una operació que ja no se’n amaga intentar, sigui com sigui, fer
caure el Govern espanyol. No és pas una operació nova, trenta anys enrere el “Sindicato
del Crimen”, periodístic, ja ho va aconseguir, reconeixent-ho
després. No, no es tracta de posar en qüestió la gestió del Govern, la seva
obra, el que han fet o estan fent, sinó
posar en qüestió a les persones del Govern, principalment el seu cap, arribant
si cal a les seves famílies més immediates.
Cada dia una notícia (?) més
descabellada, versemblant o no. Es tracta de destruir la imatge dels adversaris
i alhora enfonsar la moral dels seus seguidors. Algú, amb coneixements o
suposicions, se’n va a un jutge i l’informa de comportaments que poden ser irregulars
(o no) d’una persona prominent. El jutge els fa cas i encarrega a la Policia
que ho investigui. El que la Policia aporta al jutge es filtra d’immediat als
mitjans, que per por de no quedar menys que els altres, no dubten en
fer-ho públic sense atendre a cap
consideració jurídica i apuntant a qüestions pretesament morals. I ja està,
ells, els periodistes, sols informen del que es diu, o els hi ha arribat. Si
això és veritat o mentida, si té o no té recorregut legal, si això pot afectar
a la imatge d’algú o no, si té algun context explicatiu o no, ... tot això no
es té en consideració. Endavant, titular i notícia a escampar. I ja tenim el
judici popular conclòs abans del judici dels jutges pròpiament dit: pena de
tele diari com a mínim, escarni públic i condemna a l’avern. Per això els
afectats son el que son, per aguantar el
que sigui i així queda després la seva imatge, per terra, per amagar-se.
Però als mitjans tant els fa,
ells han de vendre, han de fer la que diuen és la seva feina: informar.
Informar de què? De qualsevol infàmia? Informar perquè? Per destrossar sense
consideració a persones que tenen algun nom? Informar com? Amb les notícies més
truculentes i morboses que puguin ser? Informar a on? a les portades dels
diaris i a les capçaleres dels informatius? Informar per a qui? Pels impotents
que destil·len rancúnia per les xarxes socials?
No té solució. Però pensin-ho bé,
tenen tanta responsabilitat com els altres responsables (polítics, policies i jutges)
del clima que està ben instal·lat a casa nostra (i més enllà). D’acord amb el
Poder, del que evidentment son part, estan destruint la democràcia.
25 de juny.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada