Errada. Errada?

 

Avui he anat al que ara  (des de fa temps, però no al començament) és la seu de l’ Arxiu Comarcal del Maresme que  depèn del corresponent Departament de la Generalitat de Catalunya.

Era la presentació del treball en forma de llibre que la filla d’en Vicenç Bonàs i Pahisa, la Noemí, ha impulsat en record de la memòria del seu pare mort tràgicament ja fa molts anys. L’acte ha estat molt reeixit, en Vicenç Altaió, primer i en Pere Fradera després, han glosat i contextualitzat els treballs i vivències d’en Vicenç, quedant penjada a l’aire la qüestió de com hagués pogut evolucionar si no hagués estat tant curta la seva vida. En Vicenç, nascut a Santa Perpètua de Mogoda va fer la seva activitat professional com a publicista i dissenyador a Mataró on dissortadament va finir massa jove encara.

En el vestíbul de l’edifici que conserva encara les restes de la casa d’un rics propietaris agrícoles, hi ha una explicació del que és l’Arxiu Comarcal. Hi ha un text amb una errada, (errada?, potser sí, malgrat que diu poc d’un arxiu). S’explica que l’edifici, conegut com a can Palauet, va ser adquirit per l’Ajuntament de Mataró gràcies a uns ajuts ministerials relatius a la commemoració del cinquè centenari de la descoberta d’América. Un cop adquirit l’immoble, se’n va oficialitzar la cessió al Departament de Cultura, que amb l’Ajuntament, es va cuidar de donar forma al projecte del nou arxiu.

No és la meva memòria dels fets, hi vaig estar molt pel mig com és conegut. Sempre penso que aquella cessió encara deu fer remoure les restes d’en Joaquim Llovet de la seva tomba, ja que mai va estar-hi d’acord. Els ajuts ministerials que es van aprofitar eren relatius a una commemoració, però no de la descoberta d’América, que fou el 1492, sinó la commemoració de de l’aniversari de la “Unidad de España” derivada del tractat de Alcazobas en el que es reconeixia a Isabel de Castella, casada al 1469  amb Ferran d’Aragó, com a legítima reina de Castella. Tractat ratificat pels reis de Castella i Aragó a Toledo, el març de 1480.

No sé si als que han estat resposables de la seu d’un edifici d’un Departament de la Generalitat de Catalunya els grinyola, o grinyolava, una mica que l’edifici provingui d’un ajuts derivats de la commemoració de la “Unidad de España”, però aquesta -a menys que la meva memòria em falli- és la realitat. Clar que venim d’uns temps d’una realitat desitjada però irreal.

Espero que l’errada es corregeixi.

11 de novembre.