Hi ha o no hi ha “genius loci”,
esperit o geni del lloc, a la nostra ciutat, Mataró? Això és el que intenta
escatir amb gràcia Salvador Climent
(Mataró-1958) en la seva novel·la, la primera que fa, “La ciutat de
les palmeres”, Voliana edicions, Argentona-2025.
Es tracta d’una novel·la sobre Mataró.
No soc entès en literatura, però em sembla que alguna cosa, poca, sé de la meva
ciutat. Sempre recomano “L’enterrament”
d’en Casas i aquella novel·la de la que ningú parla d’en Cuyàs:
“Taques
al marge”. Ara penso que hi hauré d’afegir aquesta d’en Climent.
Crec que reflecteixen tres moments de Mataró, l’industrial, el de la
represa democràtica i el d’ara, ja entrat el segle XXI.
No sé que pensaran els
lletraferits d’aquesta opinió meva que val el que val, poc. No sé si els “arxisvistes”
i els “cuyassians” hi estaran d’acord. En el llibre soc qualificat dels segons en la divertida
polèmica d’uns i altres amb seus els corresponents gossos al Passeig Marítim:
“i qui és que va triar la Laia l’Arquera en comptes de
la columna històrica? En Mas!, un cuyassià! Sou tots iguals”.
En Simó Cabot, un dels dos
protagonistes, enigmàtic personatge, cap al final del llibre s’atreveix a
posicionar-se:
“Ja que l’esteu buscant, potser l’ànima de la ciutat és
la mediocritat.”
En tot cas, ara que ve Sant
Jordi, el mataronins que poden estar interessats en relats en i sobre la seva
ciutat farien be, no només de comprar l’obra en qüestió, sinó de llegir-la.
Per cert, la presentació que va
fer en Jaume Calsapeu de l’obra i l’autor l’altre dia a la llibreria Maresme va
ser molt bona.
14 d’abril.
1 comentari:
Gràcies, Alcalde. El vostre comentari em fa molt feliç i és un honor per a mi. Celebro que l'obra us hagi agradat, que la situeu en tan bona companyia; i concordo en la magnífica presentació que en va fer l'amic Jaume Calsapeu.
Publica un comentari a l'entrada