Presentació a Cabrils el llibre d’en Jaume Tolrà, en Quim Forcada i en David Farell: “Les fàbriques tèxtils de Cabrils. Història i testimonis.” VdD-2025.
Ja fa un temps en Quim Forcada
em va connectar per explicar-me el projecte d’aquest llibre. Resulta que la “fabriqueta”
que el meu pare va muntar a Can Mon els era d’interès, volien parlar d’ella.
Evidentment no tenia ni la dimensió econòmica i social que tenien la fàbrica
gran o de Can Coll, ni la petita o de can Domingo. Els vaig explicar tot el que
recordava de l’empeny del pare i els vaig proporcionar el que tenia escrit. Ara
han presentat el llibre al centre cívic de Cabrils, a “La Fàbrica”, que
és l’espai de la fàbrica petita de llavors.
En Forcada i en Tolrà
malden per deixar explicada la història del vell Cabrils, el del 800 veïns que
es van mantenir fins quasi a finals del segle XX. Ara, el poble és una altra
cosa. Ho vaig explicar ja fa temps en el pròleg del llibre d’en Jaume Tolrà,
“Cabrils, 175 anys d’història” i que molts anys després vaig acabar
penjant al blog:
https://magrinyar.blogspot.com/2018/12/republicant.html
Però, la dèria, molt bona dèria, d’ambdós
cabrilencs es manté viva i amb l’ajut d’en David Farell, historiador
de Cabrera de Mar, que treballa temes de recerca local semblants, han
aconseguit una altra fita. Ara documenten la història del que va ser una eina
important de l’economia local, ja desapareguda, les fàbriques tèxtils que va
tenir.
El llibre té dues parts, una
primera que explica les fàbriques, principalment les dues importants,
contextualitzant bé d’on surten, que s’hi fabrica, com evolucionen tècnicament,
com i qui hi treballava, i com desapareixen. No va ser un fenomen sols de
Cabrils, s’explica el que també es dona a l’entorn: principalment Vilassar de
Dalt, però també Premià de Mar, Vilassar de Mar, Cabrera, deixant clar la
primacia de Mataró en aquest sector.
La segona transcriu entrevistes
amb persones que hi van treballar. Es tracta de persones grans que descriuen la
seva passada per les fàbriques en diferents llocs de treball. Són gent gran, dels
temps de desprès de la guerra. Si hi van entrar amb 14 anys i l’activitat
fabril es va estroncar cap els anys 60 podem fer comptes. Els autors ho tenen
ben present en la introducció que fan al començament del cap. 5.: “Treballar a
la fàbrica. Testimonis de Cabrils”:
“Ha
passat mol de temps d’ençà de la seva vida laboral i la jubilació, i tot i que
el record de la feina feta sota el soroll de les màquines es manté viu, diríem
que força nítid, creiem que el temps suavitza i endolceix bona part dels records,
sobretot quan es tracta d’etapes superades.”
Un bon exercici per explicar la història del poble de
Cabrils, tal com va ser temps enrere, un poble de pagès, en el que el principal
-en aquells temps- era la vinya i pas gran cosa més, on hi havia els serveis
imprescindibles, mínims, pel funcionament econòmic i social d’una petita
comunitat i en el que s’hi van establir en les avançades dels temps, ben entrat
el segle XIX, fàbriques tèxtils que van ajudar a mantenir les famílies que hi
vivien.
La “fabriqueta” de Can Mon que va muntar el pare
va ser una cosa molt marginal però del que estic content i agraït és de també
se l’hagi considerat com un element més del que fou la ja superada història del
tèxtil a Cabrils.
De la història petita, menuda, desprès se'n pot fer la més gran.
24 d’abril, l’endemà de Sant Jordi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada