Avui hem acomiadat a en Manuel de
Torres. Arquitecte, urbanista, catedràtic universitari, ciutadà.
Vaig treballar amb ell als
començaments dels 70 i després, quan es maldava per fer urbanisme a les nostres
ciutats llavors mal girbades, l’Anna, la seva filla m’ho ha recordat avui. Vam
coincidir un temps al Consistori mataroní. Quan vaig plegar de la feina
política vam somiar en potser poder tornar a treballar plegats però els meus
condicionants ho impediren.
Trobaré a faltar veure’l per la
Rambla o per la Riera on feia una volta cada dia fins a tocar ratlla. Temps enrere alguna vegada havíem
“comentat la jugada”, darrerament ja no. La seva abnegada esposa, la
Roser Calsapeu, havia mantingut la costum de fer, ara de fer-li fer, la volta
cada dia.
Avui, crec, que en el comiat hi érem molts dels que ens vam fer per una o altra causa als anys seixanta i setanta del segle passat a Mataró. Anirem
desfilant per allà mateix, el grup s’anirà aprimant.
Una abraçada a tota la família de
Torres - Calsapeu, i un record per en Manel. D.E.P.
25 d’abril.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada