10 d’agost de 2012

El meu gra de sorra

No, no tinc cap autoritat acadèmica, ni ja cap altra mena d’autoritat, per subscriure el manifest llençat per Paul Krugman i Richard Layard : A Manifesto for economic sense  (Manifest per tornar a la raó econòmica) publicat fa pocs dies al Financial Times , però els autors demanen que s’aprofiti per organitzar xerrades, escriure articles i fer discursos.

No diu gaires coses noves, vaja, que no s’hagin dit ja, però és un crit d’alerta contra les decisions que en matèria econòmica estan prenent els governant occidentals, entre ells els nostres, que estan comportant sofriments massius als seus pobles.

Els dèficits públics no són la causa sinó la conseqüència de la crisi, com és ben conegut. A Espanya, després de uns anys de superàvits econòmics (2004-2007) és la utilització dels estabilitzadors econòmics, augment de la despesa i davallada molt forta dels ingressos, el que provoca els primers dèficits pressupostaris d’aquests darrers anys que desprès s’intenten corregir de totes, totes, a destralades.

Però si alhora els consumidors privats comencen a desendeutar-se tot deprimint el consum i el sector públic pretén reduir fortament els seus dèficits resulta que no hi ha cap agent que estimuli la demanda i el resultat és la depressió.

¿Qui hauria de finançar els dèficits públics necessaris? O els prestamistes privats en el mercat del deute públic, i ja estem veient com ho fan: a uns tipus d’interès impossibles, o els bancs centrals, que és el que no volen fer els alemanys, deixant marge al BCE. Com diu el manifest. “A tot arreu, el banc central pot sempre, si és necessari, finançar el dèficit públic, deixat fora de joc el mercat dels bons (leaving the bond market unaffected)”.

Els arguments de l’austeritat no s’aguanten per cap demostració empírica. Al revés, és ben clar el que varen comportar als anys trenta del segle passat amb la Gran Depressió: sols comporten sofriments inútils a les poblacions.

Tot és qüestió de mesura, tornar al sentit comú. Cal anar amb compte, sense oblidar-los, amb els augments d’impostos. Cal anar en compte, tampoc sense oblidar-les, amb la reduccions de les despeses, especialment de les prioritàries socialment. Cal tenir present, sense passar-se de l’ús a l’endeutament utilitzant la política per sobre de l’economia.

Els alemanys ho haurien d’entendre. Se’ls pot girar Europa en contra, i no tenen pas gaire bons records en nombroses contrades, no en van deixar pas gaires. Deia Miquel Roca fa pocsdies: Hemos de hablarle duramente a los alemanes y recordarles la historia, sin que se ofendan: nos hicieron pasar dos guerras mundiales que destrozaron Europa y el Mediterráneo fue solidario con ellos. ¡Que no nos den lecciones ahora! Europa es nuestra gran oportunidad”.


10 d'agost.