21 d’agost del 2012

Tornar a la rutina (esportiva)


Va semblar que estàvem a un oasis. Desprès d’anar contínuament pel desert de l’esport espectacle: futbol, futbol i més futbol, tenis, motor, cotxes i motos, una mica de bàsquet, els Jocs Olímpics de Londres ens varem mostrar moltes altres disciplines esportives i practicants de les mateixes. Atletisme, waterpolo masculí i femení, handbol també amb fèmines, vòlei, vela, rem, lluita, natació, tir, tir amb arc, hípica... Descobrirem que no lluny de casa teníem noies que s’esforçaven, competien i guanyaven i que són molt poc reconegudes habitualment. Joves que s’esforcen contínuament lluny dels mitjans de comunicació més estesos. Segurament que en els seus petits cercles són reconeguts i admirats, però completament desconeguts per el gran públic.

I es va apagar la flama olímpica i hem tornat al desert, que si el Madrid i el Barça, que si ara s’han entrenat, que si aquell jugador té un ull de poll, que si “bueno, és difícil,...”, ... el de sempre. Mira que en són de “llanuts” alguns mitjans! Quina vergonya!

Sort que les necessitats econòmiques, astronòmiques, empenyen cada vegada més determinades pràctiques esportives a la seva consideració com espectacle pur i dur obligant-les a anar cap als mitjans de pagament. Que això té problemes en l’actual context de restriccions, és evident; i que s’haurà de recol·locar tot, també és evident; també hi ha “bombolles”, fins i tot especulatives, en aquest terreny de l’espectacle. Ja es rebentaran.

Tornarem a arrossegar-nos pel desert quotidià, amb alguns miratges de tant en tant, a l’espera d’aquí quatre anys d’un nou oasis esportiu.

21 d’agost.