20 d’agost de 2013

"Los desorientados"

He llegit molts dels llibres de l’Amin Maalouf. Novel·la, historia, assaig. És un autor que m’agrada, m’identifico amb el que escriu. Pel Reis passats em vaig fer portar la seva darrera obra publicada aquí Los desorientados, Alianza ed. M-2012. Va anar a la pila de novel·les per llegir, fins ara a l'estiu. És la primera obra de ficció que he llegit aquest any (encara que alguns assaigs no sé si no podrien considerar-se ficció també). No m’ha decebut gens, em va enganxar de seguida. Els personatges, a través del que anota el protagonista, Adam, el que diuen, el que fan, el que són, … La història recent del Llevant (mai en diu el Líban en Maalouf) que ha portat a molts d’ells per motius diversos a la diàspora, Brasil, Estats Units, França, Síria; a deixar el món i tancar-se en un monestir; mantenir el vell patrimoni familiar: ficar-se i embrutar-se a la política, a l’integrisme,.. L’origen de la narració, una mort i l’enterrament. El desenllaç sorprenent i sobtat, simbòlic potser? Del tot recomanable.
 
“Nací en un planeta, no en un país. Sí, claro, también nací en un país, en una ciudad, en una comunidad, en una familia, en una maternidad, en una cama ... Pero lo único importante, para mí y para todos los seres humanos, es el hecho de haber venido al mundo. ¡Al mundo! Nacer es venir al mundo, y no en tal o cual país, ni en tal o cual casa.”
“Hay aspectos de la realidad que no somos capaces de ver, y es inevitable que dentro de unos años nos digamos todos y cada uno: “Pero, ¿cómo pude no ver esto?”. Precisamente voy a pedirles que se proyecten hacia el porvenir y me hablen de un blind spot que hoy en día nos cueste mucho ver y que nos parecerá evidente dentro de treinta años.”
 
20 d'agost.