18 d’agost de 2014

El rastre blau de les formigues.

L'ullastre (Olea europaea spp sylvestris) és l'olivera en estat silvestre. Al Penedès se l'anomena també ruboll d'olivera. És un arbre de capçada arrodonida i densa però molt sovint està en estat arbustiu. Les fulles són més petites que en l'olivera conreada (1 a 7 cm de llarg i 0,4 a 2,2 cm d'ample). Les branques inferiors en general són espinoses. El fruit és d'1 a 2 cm de longitud poc carnós i amb poc oli. És l'origen de la varietat conreada. En l'antiguitat els triomfadors dels Jocs Olímpics eren coronats amb branques d'ullastre.

És una espècie termòfila que resisteix la sequedat i la calor. És present en màquies de l'aliança fitosociològica anomenada Oleo-Ceratonion és a dir junt amb el garrofer silvestre. A Catalunya és present a les comarques litorals a més del Segrià i el Baix Cinca fins als 500 metres d'altitud. Al País Valencià i les Balears està més estès i es troba fins als 1.000 metres. La distribució mundial és pel contorn de tot el Mediterrani, normalment prop del litoral. (De la Wiquipèdia)

Tampoc coneixia res de Ponç Pons i de la seva obra. Una crítica llegida a algun lloc que ja no recordo em va portar a comprar el seu recent llibre d’aforismes: “El rastre blau de les formigues”. Quaderns Crema, B-2014, i ha estat una de les lectures d’estiu. El recomano, m’ho he passat d’allò més bé llegint-lo.

No sóc lletraferit i per tant poca cosa sé de literatura en general de la que l’autor en sap un niu. Però m’han agradat els aforismes que va desgranant a partir  de les seves vivències professionals -l’autor és professor i escriptor-, quotidianes -sembla que escriu, no sé pas si sempre, a Sa Figuera Verda una finca pagesívola que va mantenint ell mateix-,  i vitals -és sobre tot illenc menorquí, ecologista, diem ne millor naturalista, i un xic, o un molt no ho sé pas, anarquista.

Allunyat –feliçment-  de l’ordinador he anat penjant al compte de Twitter alguns aforismes que he espigolat d’entre els que m’han agradat més. Un darrer:

“Es volia menjar el món, fins que el va tastar i va veure que era indigest.”



18 d’agost.