24 de setembre de 2014

Com està el pati!

Tothom pendent de quin conill sortirà del barret: blanc, negre, marró, ... o potser serà un colom, un pardal o un ratolí. Bé, estem a l’espera d’una decisió anunciada que es produirà properament, imminentment, amb l’escenari per la seva presentació ja preparat a Palau i amb la periodista-estrella a punt.

Res, res, hi haurà consulta tant si com no. Quan publiquin les decisions legals seran impugnades. La Llei de consultes és constitucional. Veurem, de moment a la nevera! No es pot fer aquestes preguntes amb aquesta Llei. Cal fer trampes legals (sic) ja que no ens ho deixen fer d’altra manera.

Tot això és el que llegim i sentim hora darrera hora aquests dies. Enfervorits molts, expectants la majoria, escèptics forces, incrèduls bastants. Sembla que aviat s’acabarà el misteri. Ara bé, què és el més probable que passi al meu mode de veure, derivat de com fins ara s’ha portat el “procés”?

Primera alternativa improbable y certament impossible: Que el govern espanyol accepti la petició de “mirar cap una altra banda” i permeti fer la consulta. Que es tingui en compte “la legalitat catalana i no l’espanyola”. No sé pas com els que diuen aquestes coses, especialment si són responsables governamentals o partidaris, les diuen sense enrojolar-se. Això literalment no pot ser i ho saben, cap govern, ni el seu si fos el cas, pot acceptar-ho, per tant abandonem la plausibilitat d’aquesta alternativa. Anem a la més possible.

És la segona alternativa: que el govern espanyol impugni la decisió. Bé, es dona per fet que això atura el “procés”, tothom ho diu. Veurem què passa quan passi i com s’articula tot plegat, tots ho deuen tenir ben estudiat. Suposem que sigui així, llavors...?

Aquí s’obren un ventall de possibilitats, algunes més possibles, o impossibles, que d’altres. Que el govern català acati i es rendeixi a la primera es força inversemblant  amb l’esverament que hi ha al carrer. Se’ls menjarien de viu en viu, sense ni coure’ls amb patates. 

Que el govern català faci una DUI, és a dir directament un altre 6 d’octubre, també és impensable, ningú a fora i molts a dins no ho reconeixerien i sense això no es va enlloc, o a l’Uruguay

Anem a fer la consulta sense empara legal: cap govern pot acceptar que l’organitzi la societat civil, l’ANC o l’Òmnium per exemple, fora l’acceptació de la seva impotència, i cap govern, de pretendre fer-la directament, pot fer una actuació il·legal ja que aquest vici d’origen emmascararia tot el procés. És a dir, tampoc és versemblant aquesta possibilitat. 

Sols queda una darrera, perfectament legal que suposo que els estrategues (també sic) d’ambdues bandes deuen haver pensat: que és convocar eleccions al Parlament i que tothom s’hi presenti amb les cartes cap en l’aire. Què volen fer i com pensen assolir-ho si la ciutadania els dona la seva confiança. Junts, barrejats, per separat, com vulguin, això no és pas cap problema. És l’única possibilitat de intentar trobar una sortida del final del laberint en el que estem tots plegats. Sí, encara que ens hi han portat alguns, hi estem tots plegats. Clar que potser la sortida proposada per la ciutadania lliurement expressada ens portaria a entrar en un altre laberint, i no sé pas si amb les forces minvades per l’esforç d’haver arribar a aquest punt. El sistema de partits centrals ensorrat, la ciutadania crispada i fracturada, l’acció de govern paralitzada un temps, l’estupefacció de propis i estranys,... Però és, sembla, o em sembla, l’única possibilitat que s’albira. Pot ser passar de “Guatemala a Guatepeor”.

Ah!, i els “altres”, els de “Madrid”? no han de moure cap fitxa? Compte, que aquesta possibilitat perfectament legal, la de les eleccions, es repetirà, aquesta també tant si es vol com si no es vol, dues vegades més l’any que ve, a la primavera i a la tardor, eleccions municipals i generals amb una previsible repetició de la jugada, com els gols del futbol a la tele, des d’altres angles. Pretenen aguantar impassibles com si res amb tres estrebades fortíssimes en un any? Que s’ho facin mirar, ja que això no ho aguanta ni Déu, ni Déu Nostre Senyor.

Va, empassin-se els uns i els altres el seus “principis”, el seu orgull, els seu amor propi, aturin-se, retrocedeixin una mica si cal, expliquin-ho a la gent aquí i allà i facin el favor de treure’ns d’aquest atzucac.

24 de setembre.


Post escriptum: Potser seré jo que demà m’hauré de menjar aquest escrit amb patates, però no ho sé veure diferent.

2 comentaris:

Pancho ha dit...

Supongo que al referirte a "los de Madrid" hablas del Gobierno del PP. ¿Por qué no especular sobre su posible cambio de actitud y la aceptación de abrir, en el Congreso de los Diputados, una instancia de discusión de la vía de reforma constitucional propuesta por los socialistas catalanes y del resto de España? Ahora que han empezado a dejar de lado su mayoría absoluta parlamentaria y hacen oídos a las encuestas de opinión...

Sobre qui escriu. ha dit...

Es una especulación posible a medida que vaya aumentando la fustración de la gente. Hay que encontrar una válvula de escape antes que estalle la caldera.