6 d’agost de 2015

Desenllaç, o punt i seguit?

A aquestes alçades de la vida crec saber algunes coses –poques, no gaires- de la condició humana. Comprendre, per exemple, la ingenuïtat de les masses i la facilitat per ensarronar-les com també la frivolitat, venalitat i estultícia dels dirigents.

Al final, no hi havia altra solució, tot passa per convocar eleccions, presentant-se sense subterfugis amb les opcions clares i demanar el vot als ciutadans. Aviat farà un any escrivia:

“Sols queda una darrera, perfectament legal que suposo que els estrategues (també sic) d’ambdues bandes deuen haver pensat: que és, convocar eleccions al Parlament i que tothom s’hi presenti amb les cartes cap en l’aire. Què volen fer i com pensen assolir-ho si la ciutadania els dona la seva confiança. Junts, barrejats, per separat, com vulguin, això no és pas cap problema. És l’única possibilitat de intentar trobar una sortida del final del laberint en el que estem tots plegats. Sí, encara que ens hi han portat alguns, hi estem tots plegats. Clar que potser la sortida proposada per la ciutadania lliurement expressada ens portaria a entrar en un altre laberint, i no sé pas si amb les forces minvades per l’esforç d’haver arribar a aquest punt. El sistema de partits centrals ensorrat, la ciutadania crispada i fracturada, l’acció de govern paralitzada un temps, l’estupefacció de propis i estranys,... Però és, sembla, o em sembla, l’única possibilitat que s’albira. Pot ser passar de Guatemala a Guatepeor.”

Bé, doncs aquesta va ser la darrera opció escollida pels impulsors del “prucés”, estem ja convocats a votar: eleccions al Parlament de Catalunya, el 27 de setembre que ve.

El problema, però, pels que volen aprofitar l’ocasió per contar-se, o contar-nos, és que més enllà d’ells hi ha sis opcions més a considerar. Hi han els “altres”. Quin pot ser el resultat del contar-se?

El partit “pal de paller” del nacionalisme català estava podrit i abans que el paller s’ensorri cal refer-lo. Cap mania ni escrúpol per part de ningú. Els del cap de l’oposició xuclats per l’ara nou redemptor, traiem algun corc i hi afegim alguns creguts, aprofitats i passavolants i ja tenim el paller nou, la llista pel sí, amb les mateixes lletres que l’anunci estiuenc de la Damm. Mediterràniament, recorden?: “Estrella Damm, la cervesa preferida del Polònia”. Llàstima que aquells jovencells de la samarreta n’hagin fet fàstics, però a l’hora de la veritat ja els posarem al sac, o no. Les males herbes, fora del paller, encara que n’hi ha moltes, masses.


Cap on anem? Terra ignota. Pot passar de tot. Hores d’ara sembla que tots els resultats possibles i les combinacions posteriors estan obertes. El paller pot ser més o menys gran. El pal el pot aguantar o ensorrar-se arrossegant-lo. Si fa massa calor potser pot encendre’s tot sol, o li poden calar foc. La situació vista objectivament és surrealista. Tres processos electorals en cinc anys i l’amenaça d’un subsegüent al cap de pocs mesos. La llista més cridanera amb un mascaró de proa, calb, que si té possibilitats (la llista) no serà President. I si no en té, què passarà amb totes les “llumeneres” assegudes a la Ciutadella? Plegaran? Quin embolic, oi?


Clar que pels enlluernats pel resplendor de la glòria això no cal ni plantejar-s’ho. I que en farem desprès de les males herbes? Cremar-les!, no estan pas al paller. Trist destí pels màstecs i les cosconies. 

6 d'agost.