18 de febrer de 2016

Presentació de llibre al Foment

En el marc de les presentacions de llibres que intento organitzar mensualment al Foment Mataroní de temes econòmics, polítics i socials, em van demanar si podia fer la presentació del llibre “La Terra i els humans d’aquí a mig segle” de Josep Roca Trescents, Voliana edicions, Argentona 2016. I ho vaig acceptar amb molt de gust. El tema m’atreu, em sembla interessant. No tenia el gust de conèixer l’autor però això em va donar l’oportunitat de fer-ho al temps que em submergia en la lectura de la seva obra. Ha valgut la pena la lectura i la coneixença. Aquest és el text en el que vaig recolzar la meva intervenció en l’acte que va tenir lloc ahir al vespre amb un notable èxit de convocatòria.



“La Terra i els humans d’aquí a mig segle”. Josep Roca Trescents

Josep Roca Trescents, Terres de Ponent, establert  fa molts anys a Mataró. Directiu empresarial, professor universitari, i ara, podríem dir, publicista?

Cinc llibres, l’anterior “Globalització 3.1. Decálogo para la hoja de ruta”. Pròleg de Mayor Zaragoza i epíleg de Cristian Felber, crec que prou indicatiu de per on va.

Ara, un treball, documentat, de prospectiva: La demografia, el medi ambient, l’economia, el progrés tècnic, la política,... més o menys com ja s’albira que seran no pas a massa llarg termini, sols d’aquí a 50 anys.

Mentre estem tan capficats en mirar on trepitgem (el que està als mitjans, l’immediat) no aixequem la vista i mirem una mica més lluny. Sembla que tot volti sobre nosaltres mateixos, l’ara i l’aquí, i és interessant pensar una mica més enllà, en l’espai i en el temps. Potser mentre estem “ensimismats” (abstrets)  en les nostres cabòries quotidianes no sabem veure que el futur serà més important pels nostres fills que el passat.

Però, no ens espantem gaire, molts de nosaltres podem mirar cinquanta anys enrere, com érem, com era la nostra ciutat i el nostre entorn. Feu l’exercici, us hi convido, en aquestes cinc coses, des de la vostra memòria: Quants érem? Com era el nostra espai? De què vivíem? Quines eines teníem? En quin règim polític estàvem? Mataró, Catalunya, Espanya, Europa,.. el món. Podria explicar-vos la meva visió però no paga la pena, podeu fer la vostra. Per tant, cinquanta anys enrere, cinquanta anys endavant. “Mig segle no és una eternitat; és un temps molt curt.”

Sí, ara tot va molt de presa, o ens ho sembla? Ara sabem més coses, informació, però també els coneixements, i potser això ho capgira tot. Però si ens hi aturem a pensar-ho una mica potser ja tenim els vímets per intuir com serà el món d’aquí cinquanta anys. Se’n parla molt, hi ha molt material, en Josep Roca el fa servir per documentar el què explica. Podem adoptar una actitud cínica, nosaltres ja no hi serem, però el subtítol de la obra ens inquireix: quina herència deixarem als nostres descendents? Tant se’ns en fa del que deixarem?

El tema mediambiental, ell és doctor en bioquímica, ocupa tot un capítol i l’economia li ve al darrera, com a conseqüència.  Desprès els avenços de la ciència i la tècnica. Com es governarà tot això? Amb quins criteris? Anirem a millor o a pitjor?

L’evolució de la població és força coneguda, el desastre medi ambient molt anunciat, sobre l’economia –el Decreixement (en majúscules)- voluntàriament ignorat, els avenços científics tecnològics corprenedors (els relacionats amb la vida humana), les formes polítiques incertes o desconegudes. M’ha semblat un carrusel  de pujades i baixades, d’expectatives positives i negatives, d’il·lusions d’anar a millor, de pors i temences de si serem (seran) capaços de controlar-ho: la població, controlable, el medi ambient descontrolat, el decreixement cap amunt però els avenços científics també (amb la perspectives de noves, més fortes i punyents desigualats), la política... podrem mantenir les conquestes que hem assolit?

Deixem que ens en parli l’autor.

18 de febrer.