Darrerament he deixat d’escriure. Per a què? Per a qui?, em
pregunto i no em sé respondre. Ara ho torno a fer per recordar que fa
exactament tres anys vaig escriure una entrada: http://magrinyar.blogspot.com.es/2014/09/espectador.html
Premonitori? Ca!, no calia ser gaire saberut ni bon endeví
per pensar que anava errat. Sí que tenia
l’esperança, molt fràgil, que les posicions diferents s’anessin modulant i no
es consumés el que predeia. Però, ai las!, no ha estat així sinó tot al
contrari. Les posicions s’han enrocat encara més en aquests tres anys.
Confrontació total a hores d’ara. Esperem que la meva darrera asseveració, que
l’espectacle sigui sanguinari, estigui completament equivocada. Aquestes situacions
se sap com comencen però mai com s’acaben, amb quines conseqüències s’acaben.
Ens esperen temps difícils, potser per uns, esperançats, potser per altres, en tot cas d’una gran complexitat. Que Déu Nostro Senyor ens agafi
confessats. Amén.
29 de setembre.
2 comentaris:
Bon dia Manel,
S'hauran d'inventar un terme en el diccionari per aquells que cada vegada ens sentim menys espanyols d'aquesta espanya del PP i Ciutadans i que ens sentim cada cop menys catalans d'aquesta Catalunya d'ERC, PDCAT i la CUP.
Com que no he trobat un terme millor, em considero cada cop més un apàtrida, perquè ni sóc del poble de Catalunya que invoquen els independentistes ni sóc part d'aquesta majoria silenciosa que es sent còmode amb els missatges dels nacionalistes espanyols.
Han portat a molta gent als peus dels cavalls i sense que es vegi cap solució plausible.
Una abraçada fraternal,
Jofre
Temps enrere també vaig pensar en això dels apàtrides, però resulta que la definició del terme que estableix les NN.UU. és el d’aquella persona que no és reconeguda com a nacional en cap Nació, o Estat. I em vaig quedar amb les ganes. https://es.wikipedia.org/wiki/Ap%C3%A1trida
Certament, Jofre, ni amb uns, ni amb altres. Llavors, al mig, rebent de totes dues bandes. I patint. En esperen dies difícils.
Publica un comentari a l'entrada