La situació.

Vaig escriure no fa gaire que havia deixat d’escriure, per cansament, per avorriment, per embafament, ..., per què, per qui, deia, i també perquè em semblava que m’aniria repetint, que tornaria sobre coses que ja havia dit i que era cansí repetir-les. La imatge del hàmster en la seva roda és per mi molt visual i certa. En els darrers dies l’hàmster ha accelerat (embogit?) la seva marxa, però continua allà mateix, cansat, molt cansat, ell i nosaltres també de mirar el seu exercici.

Una i altra vegada em ve a la memòria l’acte que vaig protagonitzar a Calella set anys enrere. El 2012 el vaig penjar d’aquest blog: http://magrinyar.blogspot.com.es/2012/10/me-asombra-lafacilidad-y-simplicidad.html

“Els que es vulguin plantejar anar cap a una altre sistema polític o cap una altra vertebració de les comunitats de la “pell de brau”, suposo que s’ho plantegen això (és possible capgirar l’ordenament en el que fins ara estem?). No els veig pas per la via violenta, tant per les pròpies manifestacions públiques com per les nul·les possibilitats existents. Queda, doncs, la hipotètica via de la renuncia de l’actual status quo pels que en són avui els seus dipositaris. I certament, no hi veig gaires possibilitats tampoc per aquesta via.”

D’això, com deia, ja fa quasi bé set anys que ho vaig manifestar en un acte públic. Oi que és cansí, que fa basarda, tornar-hi? Però en aquest temps s’hi han dedicat molts esforços i molts neguits que estan resultant balders, encara que alguns es varen creure que amb una tarda al Parlament de la Ciutadella n’hi hauria prou. No és hora d’aturar-se i pensar-s’ho tot una mica? D’assossegar-nos? De veure –sobre tot explicar- què és possible i què no ho és? Sortir de la roda i mirar si la gàbia és gaire gran i si està endreçada? Si la podem millorar o no, i sobre tot, com podem fer-ho sense esqueixar la comunitat, sense rosegar-nos entre nosaltres?

Retòrica, il·lús, torna al teu cau, perquè xerres? N’hi ha molts que ho fan, i barat.

13  de novembre.