A la millor collita del PSC:

Quant vaig deixar la política activa, ara ja fa sis anys, desprès de mitja vida, vaig tancar aquell blog que sembla que va ocasionar algun que altre maldecap orgànic. Però, ràpidament en vaig obrir un altre, aquest. Com que ja no era ningú, o el que digués ja no importava a ningú, no ha estat motiu de polèmica (ningú s’hi ha interessat, ni falta que fa), i sense cap pretensió de influir ni de destacar he pogut anar penjant el que em passava pel cap. Moltes vegades he pensat perquè el mantenia. Narcisisme?, voluntat de deixar en algun lloc públic (del ciberespai) la meva opinió o el meu pensament?, exercici mental per estar encara viu? Darrerament fins i tot he escrit que no sé per qui ho faig o per què ho faig.  Però de tant en tant em venen coses al cap, o em passen coses, o el que veig em suggereix algun pensament que m’impulsa a escriure'l. Potser, tot plegat, és sols un exercici de voluntat d’expressar que estic encara viu. Vaja, entre l’un i l’altre, porto ja més de 12 anys penjant coses a la xarxa, més 2.000 entrades.

Escric menys, ara no és necessari estar present quant ja no hi ets de present. A més tinc d’altres obligacions per atendre: els meus néts, que ens ocupen per tal d’ajudar als seus pares (vés per on, el proper dijous 21/12 no hi haurà escola i els haurem d’agombolar mentre els seus progenitors laboren); l’encàrrec que m’ha fet el company Alcalde de que li vetlli per les Aigües de Mataró (empresa municipal dels del 1965!), que ho faig de bon grat, sense sou, i que no em comporta gaire feina i sí satisfaccions; el viure sense gaires neguits, amb temps per continuar pedalant dalt la bicicleta, llegint o pensant en viatges, o cuidant els amics; vetllar per meva la salut, amb pastilles sols estic a 117 de colesterol, però ja vaig amb les artèries apedaçades; estar atent a l’actualitat, però mirant-la a distància, com a espectador ja; pensar, satisfet, amb tot el que he pogut fer amb els meus companys pels meus veïns i conciutadans. Res, vida de jubilat, procurant estar atent al que passa al meu voltant, intentant comprendre, debatre-ho amb d’altres que estan en la mateixa situació i tenen les mateixes dèries. Ah!, mantinc, com alguns sabeu, una presència poc notòria a Twitter que ha esdevingut una nova finestra al que m’interessa, que no és a tot i a tothom.

M’ha agradat aquesta iniciativa de fer un grup de WhatsApp de “La millor collita del PSC”, gràcies Isabel, i molt encertat el nom, certament vam ser la millor collita de llarg, eren altres temps. Em permet saber alguna cosa dels seus components, dels que hi volen participar. Em fa reviure les cares i els personatges que vam compartir un tros del camí de la vida i que desprès, escampats pel territori no hem tingut ocasió de tornar a saber els uns dels altres, llevat d’algunes excepcions que mantenim alguna esporàdica relació. Amb algun dolorós decés;  n’hem deixat algun/alguna pel camí, aquest darrers temps han estat, ho són encara, molt convulsos. N’hi ha que encara estan molt en actiu, la seva edat els ho permet o els obliga. Pel que sé dels de la meva “quinta” no estan gaire allunyats del que faig jo. A tots els recordo, us recordo, amb consideració, pel que vam compartir, pel que vam gaudir o patir, pel que em van ensenyar en lo bo i en lo dolent, pel que em van estimular o reprendre, pel que vàrem fer plegats del que n’hem d’estar orgullosos, pels temps que ens va tocar viure amb les seves grandeses i misèries, pel que vam veure de prop i viure amb més o menys presència, protagonisme i intensitat.

Companys, companyes, que els vostres dies siguin llargs i les vostres vides ben acomplides. Una abraçada a tots.

17 de desembre.