Ataràxia.

A Fermín Bocos

Mantinc el costum de felicitar les festes de Nadal i desitjar un bon Any Nou amb una composició que em faig jo mateix. A més d’una manifestació d’amistat i d’estima cap a la gent amb la qui et sents relligat amb més o menys intensitat o contactes serveix també per altres coses: posar llurs adreces al dia, eliminar dissortadament als que ja no hi són i tenir-ne llavors un record, i rebre també retorn en forma també de Nadala, o d’unes simples paraules de cortesia i agraïment, o manifestacions diverses.

A més, ara és molt fàcil poder fer-ho ja que amb un simple clic al teclat de l’ordinador fas la feina i t’estalvies la postal, el sobre i el segell, anar a cercar una bústia i saber arribar a temps. Els d’UNICEF, i tants altres com ells, ho deuen haver notat i mira que durant anys he anat guardant totes les que rebia de la seva producció ben reeixida.

Un antic company d’escola, de quan anàvem amb bata per Valldemia, a qui fa molt temps que no veig ja que viu a la capital del Regne em retorna la felicitació desitjant-me, entre d’altres coses, ataràxia.

Confesso, i així li he dit a ell, que he anat a la Viquipèdia a veure què volia dir aquesta paraula que jo no coneixia.

L'Ataràxia (en grec antic ἀταραξία) és la disposició de l'ànima proposada pels epicuris, estoics i escèptics, gràcies a la qual assolim l'equilibri emocional, mitjançant la disminució de la intensitat de les nostres passions i desigs i la fortalesa de l'ànima davant l'adversitat, i finalment la felicitat, que és la finalitat d'aquests tres corrents filosòfics. L'ataràxia és, per tant, tranquil·litat, serenitat i impertorbabilitat en relació amb l'ànima, la raó i els sentiments.

Vés per on! Sensacional! Jo que sempre m’he reclamat d’aquestes escoles filosòfiques, més pel significat que donem col·loquialment al que representen que al coneixement de les seves doctrines (hi afegeixo les dels agnòstics), resulta que ignorava aquest concepte. Gràcies, Fermín! Sempre has fet gala dels teus coneixements dels clàssics grecs i llatins i sé que algun suc n’has tret i publicat. Algun llibre en tinc d’autors d’aquestes escoles, fins hi tot m’he atrevit a regalar-ne (“Sobre la felicidad” de Séneca), malgrat que se’m dóna malament la seva lectura, em costa d’entrar-hi.

Certament, és un bon desig per els temps que vivim i el que sembla que ens vénen. Tranquil·litat, serenitat i impertorbabilitat en relació a l’ànima, la raó i els sentiments. Tota una guia de conducta que no hem d’abandonar i que fora molt necessari que hi hagués molta gent del nostre entorn més immediat que també adoptés, especialment aquests temps i aquests dies. 

Un bon desig, sí senyor.

19 de desembre. Reflexió del dia de reflexió.