El meu vell conegut i amic Joan López s’ho deu
estar passat d’allò més bé amb aquest càrrec nou de portaveu de Tabàrnia. Aviat farà
27 anys que ens vam conèixer, més dels que ell tenia llavors.
El no, o és nou?,
anomenat President a l’exili de l’encara etèria comunitat, l’ínclit Albert Boadella, ha fet un primer discurs
per vídeo conferència: “Ciutadans
de Catalunya, ¡No sóc aquí!”. Per destensar-nos una miqueta i per punxar el
globus de la irracionalitat en la que hi ha mig país instal·lat, i l’altre mig
patint, no està malament. Fora
desitjable que tot tornés a la normalitat, els comediants a l’escena i els
polítics a l’hemicicle. És un tòpic dir que l’exercici de la política
requereix alguna dosi de teatre, però si se’n fa i se’n va de la mà pot ser
molt contraproduent i nociu per la societat. La política avorrida és més efectiva que l’esverada.
Vaig conèixer personalment en Boadella en un sopar curiós, deuria ser a
finals dels vuitanta. En un restaurant de carretera, crec que a Sant Hipòlit, o a Les Masies de Voltregà. Ens vam arreplegar un vespre –recordo
plujós-, convocats pels Emprius un grapat de persones que giraven, o giràvem (en vaig ser
membre de segona, de quota anual), a l’òrbita del Club: membres, amics, o
convidats d’uns o altres. Acabat el sopar es va fer una semi representació
bufonesca –foteta- sobre l’Ubú, és a
dir el M.H. President Pujol, en la que hi van participar alguns
destacats membres de l’entitat. Crec que no va passar de la lectura
dramatitzada sense gaire rigor artístic.
Tot això en la meva memòria escadussera d’un fet d’uns trenta anys enrere. Un
fet que anava amb el tarannà d’en Romà Planas que era l’ànima del Club.
El que també guarda borrosament la
meva memòria és el que em va passar al cap de pocs dies. Vaig rebre al meu
despatx de l’Ajuntament una trucada telefònica del llavors Director Gral. d’Administració
Local del Departament de Governació de la Generalitat, en Joan Sala i Morell, inquirint-me per aquell sopar. Tot un
interrogatori: qui hi havia, de què va anar, com es va desenvolupar la
vetllada, si tenia alguna pretensió amagada... Em va sorprendre, em va
sorprendre que una activitat privada crec que irrellevant, ja que pel que
recordo no se’n va fer cap comunicació ni va tenir cap ressò mediàtic, ocupés
les preocupacions d’un Director Gral. (la feina del qual era evidentment la de
la comunicació de l’administració autonòmica amb els ajuntaments) suposo que
per demandes superiors. Tot una mostra de l’estil de govern que es portava ja
llavors, i que es continuaria portant molt temps més, des de la Plaça
de Sant Jaume cantó Nord.
En Boadella amb el temps se’n va anar del país, fastiguejat,
passant-se al “lado oscuro” amb Doña Esperanza,
a Madrid, i ara des del seu “exili”
l’han fet president de la imaginaria Tabàrnia.
Un bon exemple, el d’aquesta nova Ínsula
Barataria, per analitzar el que esdevé d’una acció, sostinguda, perseverant
i insistent, que pot acabar amb el temps provocant una reacció de la mateixa
pretesa intensitat que potser per imprevista, o per no comptar que s’acabaria
produint, sorprèn i, als ben pensants, fins i tot escandalitza.
17 de gener, primer dia dels nous
fets, a la setmana dels barbuts, Sant Antoni dels “burrus”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada