A
algunes ciutats ja han pres les lluminàries nadalenques. D’altres, entre elles
la meva, ja les tenen penjades a punt d’encendre. Suposo que no tardaran
gaire. Alguns alcaldes
es vanten de que les que han decidit col·locar són les millors del món. El
meu vell conegut Abel Caballero, a Vigo, per exemple. A Madrid hi rivalitzen, diu que són
fastuoses. Els comerciants les demanen, els ciutadans les esperen, ..., fan
festa, alegria.
Mentre
hi ha notícies que ens parlen de gent que dorm al carrer, de nens
petits que dormen al carrer. Esfereïdor. A més de gent d’aquí, hi ha
aquells que fugint de fam i violència pensen trobar entre nosaltres un cau on
aixoplugar-se. Alguns serveis de diverses administracions estan desbordats per
intentar atendre’ls. D’altres serveis es preocupen que les llums nadalenques
siguin de leds, que gasten menys.
Estem
malalts, som societats malaltes.
Una mostra més del desori en que
vivim. Volem alegrar la nostra vida i al temps patim, o hauríem de patir (som
insensibles?), per aquells que no la ballen tan bé com nosaltres. Hi ha
recursos suficients perquè no hi hagi gent que pateixi la misèria. Els emprem
correctament?
“Sento el fred de la nit
i la simbomba fosca...
25 de novembre. A un mes per Nadal. No goso posar imatges.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada