Vi de Xerès

Per mi és un misteri –segurament sols és ignorància- el per què no es troben a les botigues de per aquí les diverses varietats dels vins de Xerès. Sí que a tot arreu hi ha “Tio Pepe” i les mançanilles i finos més coneguts. Es veuen alguns Pedro Ximénez, però pràcticament res més. He anat a una botiga especialitzada, amb una varietat de vins colossal, i també pocs n’hi havia. He trobat alguna botella escadussera de Palo Cortado  i de Amontillado, també de Cream, però vaja... poca cosa.

   

D’aquest tema ja en vaig escriure fa més de 10 anys amb motiu d’una estada per Setmana Santa allà a Jerez. En aquella població hi he estat varies vegades, per motius de feina o d’esbarjo. Segurament la coneixença m’ha fet apreciar aquest producte que els caracteritza i que m’agrada. El dependent que m’ha atès ara m’ha dit que aquests vins no són gaire valorats aquí i fins i tot m’ha confessat que a ell no li agradaven. Bé, ha d’haver gustos per a tot, sinó mal aniríem. Deu ser per això que l’oferta és escassa en els nostres establiments.

Com que tampoc sóc gran bevedor, amb una ampolla de Palo Cortado i una de Amontillado ja he quedat servit. Cal començar a fer provisions que s’acosten festes llamineres i aquests vins fan de bon acompanyar.

Amb uns bons amics sempre ens ve el record d’uns vespres d’estiu, ja fa molts anys, ben jovens, al terrat del carrer Deanato (avui Deganat) a tocat la catedral de Ciutat de Mallorca amb formatge i una botella de Harveys per davant. Records boirosos, no sé si era Bristol Cream o Pale Cream. Va, Nuri, recorda!, que tens bona memòria.

15 de novembre.