Moltes vegades he
dit que el dia que els veïns obrin l’aixeta i no ragi aigua o, pitjor, que
tirin de la cadena i no es netegi la tassa perquè la cisterna està buida, els
retrets (i renecs) dels afectats a l’Alcalde arribaran fins a quatre
generacions enrere de la seva nissaga.
Per això, amb motiu
del Centenari de la companyia de l’abastament d’aigua a Mataró (AMSA), vam
creure convenient una conferència explicativa del ús de l’aigua del riu Ter del
que tant se’n ha beneficiat la nostra ciutat.
L’aigua plou del
cel i degudament recollida i aconduïda arriba a les cases i a tota mena d’establiments
industrials i comercials i serveis de rec als pagesos. Després d’usada per
múltiples coses, entre elles la més important en una ciutat és la de la higiene,
també degudament recollida, aconduïda i tractada, va al mar per tornar a començar el
cicle.
Tot aquest cercle és estratègic
per a la col·lectivitat i el seu mal o deficient servei és perjudicial pel
medi ambient, és a dir per tot el que hi viu, començant pels propis humans. No
sé pas si les administracions, ocupades i apressades per la ciutadania en
múltiples activitats i problemàtiques, li dona la importància cabdal que mereix.
Parlament a l’acte institucional del Centenari d’AMSA.
Can Palauet, 23 de maig de 2022.
Gràcies Sr. 1er.
Tinent d’alcalde.
Bona tarda a tots
vostès, assistents a aquest acte, un més amb el que volem commemorar el
centenari de la nostra companyia “Aigües de Mataró S.A.”. Com a
President del seu Consell d’Administració em plau donar-los la benvinguda.
El març de 1922 es
constituí formalment “Aguas de Argentona a Mataró S.A.”, llavors, doncs,
una empresa privada. De la seva continuïtat, amb moltes vicissituds, enguany en
celebrem el centenari.
L’abastament
d’aigua a les poblacions ha estat una feina cabdal des de temps immemorials.
Era una feina -pel general de l’administració del comú- de vetllar per tal que
arribés aigua en condicions a fonts, molins, i llocs públics. També hi havia
particulars que, cuidant dels seus interessos, s’esmerçaven en disposar de pous
i mines que els donessin l’aigua per satisfer les seves necessitats generalment
de caire productiu.
El segle XIX veié
canvis importants en el sector provocats d’una part per les transformacions
econòmiques que va portar el capitalisme i d’altra per l’assumpció de les
necessitats preconitzades pels “higienistes”. D’aquesta manera, al
costat dels serveis tradicional que feia el comú, aparegueren empreses que ,
partint de fórmules associatives de l’Antic Règim, arribaren a la constitució
de societats mercantils com és el cas que ara commemorem.
Tot això està molt
ben explicat en el llibre que amb motiu del centenari ha editat AMSA fet
per un gran coneixedors del tema a la nostra ciutat, el Sr. Rafael
Montserrat Bartra.
AAMSA, empresa privada el 1922, es converteix en “mixta” (privada amb
participació pública) el 1945 per la fusió (podríem dir-ne absorció?) amb el servei
públic existent i al poc els capitalistes inicials són substituïts per la Caixa
d’Estalvis de Mataró. Els esdeveniments meteorològics de l’any 1965 porten
de cap a la segona municipalització d’AMSA (La primera va ser efímera i
conseqüència de la revolució i la guerra civil del 1936-1939). L’Ajuntament
compra les accions privades, és a dir AMSA continua essent una entitat
mercantil però la titularitat del seu capital és públic. No serà fins a
començaments de 1990 que AMSA (ja deslligada de les seves relacions amb
la veïna població d’Argentona) esdevindrà el que és avui: una
societat privada municipal.
És desig d’aquesta
Presidència -i no dubto dels components del Consell d’administració d’AMSA-
la voluntat de pervivència en el futur d’aquesta societat en el seu actual
format recollint unes conclusions de la Memòria que es va redactar al 1945 per
intentar assolir precisament el format empresarial en que ara es dona l’abastament
d’aigua a la població de Mataró:
“Con este convenio, el Ayuntamiento de Mataró, tiene la intervención
necesaria para evitar que se atropellen los intereses generales de los vecinos,
en holocausto del negocio industrial, al propio tiempo al ayuntamiento le está vedado
perturbar el desenvolvimiento del negocio por exigencias de tipo político o
gremial.”
D’aquests cent anys
de trajectòria en el serveis diu en Rafael Montserrat: “La portada de
l’aigua el Ter a Mataró ha estat el fet més important de tota la nostra
història com a empresa subministradora d’aigua. Sense els cabals que aquesta
portada ens ha proporcionat no hauria estat possible mantenir el servei amb la
quantitat, la qualitat i la garantia que requeria el desenvolupament de la
nostra ciutat.”
Amb permís de la
Presidència cedeixo la paraula al Sr. Joan Gaya, vell amic de treballs
municipalistes sobre la qüestió que avui ens aplega, que ens parlarà de l’aprofitament
de l’aigua del Ter.
Sr. Gaya,
endavant.
24 de maig.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada