M’ha costat però al final l’he acabat. La
procrastinació, anar-ho deixant per més endavant. Sempre hi ha coses a fer,
anar en bicicleta, llegir, atendre els compromisos adquirits, la casa, les
relacions socials, la feina encomanada,...
Al acabar l’any 2020, l’any de la pandèmia,
vaig pensar que estaria bé fer un àlbum de fotografia que recollís el que havia
estat la nostra vida (la de la família) aquell any. En el futur, preguntarem, o
preguntaran: i com ens ho vam passar, què vam fer, quin panorama hi havia?
Vaja, un document per deixar a les generacions futures per si els fes mai
gràcia mirar com ho vam viure. Encara que el més probable es que mai se’l miri ningú.
Resulta que el primer mig any, fins a la
revetlla de Sant Joan -que ja vam poder celebrar com sempre- em va portar un
mes. A començaments de febrer del 2021 ja havia confegit 70 pàgines que
comprenien els moments més durs del confinament. Vaig tancar un àlbum que vaig fer
editar i, satisfet, em vaig posar a fer el segon semestre per fer-ne un 2on.
volum. No sé pas que em va passar, però em vaig encallar a la translació del
mes d’agost -que havíem passat de vacances a l’Empordà- i allà es
va quedar per continuar.
Quan relacionava les coses pendents per fer
sempre sortia acabar el segon àlbum de l’any de la pandèmia. Van arribar les
vacances el 2021 i les vam fer extraordinàries, però tampoc vaig ser capaç d’ordenar
el material, fotografies, fulletons, planells, bitllets, records gràfics
recollits per fer-ne com sempre -des de fa uns quants anys- un àlbum que
recollís l’experiència. Doble retard. Feina per fer.
Ara fa pocs dies m’hi vaig posar i l’acabo
d’enviar a editar. És més gruixut que el primer, hi ha l’agost -les vacances- i
el desembre -les festes nadalenques-, i han sortit 86 pàgines. Total 156, no
està mal.
Amb textos comentant cada mes, obrint i
tancant ambdós períodes, una munió de fotografies -no les he comptades-
recullen que va ser aquell any. Déu n’hi do! Sí que vam estar confinats, sí que
posteriorment van estar limitats, sí que vam anar amb precaució, sí que vam
mantenir “bombolles” i vam acabar amb algun coneixement telemàtic que
d’altra manera no tindríem,..., però registrar tota l’activitat d’un any permet
veure que vam fer moltes coses, potser perquè la nostra manera de fer i de
viure ens ho va fer fàcil. Certament,
pel que a mi fa referència, per la salut mental no va ser pas negatiu, tot al contrari. Tampoc
vam ser afectats per l’economia, els jubilats no vam patir gens. Després ha vingut
aquesta fal·lera de sortir al carrer, jo no la tinc pas.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada