Céret. Cerise en fête.

 

Fa dies que havíem programat anar a Céret a veure l’exposició d’en Jaume Plensa “Chaque visatge est un lieu”. Crec que l’anterior vegada que hi vam  anar també va ser amb motiu d’una altra exposició del mateix artista. Ens coneixem força la població dels temps que hi anàvem a veure maratonianes sessions de cinema de pel·lícules que no es podien veure a casa. Quan el museu encara era “national”, quan la remodelació que va inaugurar el President Mitterrand, quan ens podem perdre a dinar a Cal Bisbe.

Però no sabíem que aquest cap de setmana  passat en aquesta població del Vallespir s’hi celebrava la festa de la cirera. Una munió de gent omplia els seus carrers i places amb una animació extraordinària. Ens vam anar a dinar a la veïna Amélie les Bains que s’hi estava més tranquil. A primera hora de la tarda ja tornàvem a ser a Céret, aparcant de qualsevol manera i anat al Musée. Plensa sempre val la pena i he somiat amb una de les seves obres ara exposades en l’espai públic proper com n’he vist d’altres seves arreu. Somni suposo impossible, però somiar és de franc.

He tornat a delectar-me amb la col·lecció de ceràmiques de Picasso que em té el cor robat. A la sortida un vol pels carrers que continuaven animats i bulliciosos. Caldrà tornar-hi en calma, encara que hem vist que el menú de cal Bisbe pica força. 

24 de maig.