Val la pena arribar fins al final de l’exposició
permanent del Museu d’art modern de Céret sols per admirar la col·lecció de
plats i bols de ceràmica de Picasso amb motius taurins. És impressionant aquest
treball del malagueny. Però abans, s’han pogut veure, des de dibuixos d’Henri
Matisse, a figuretes de Manolo Hugué, un Marc Chagall, i altres obres d’artistes
que feren en algun moment estada a Céret o s’hi van establir. Com sempre passa
a les exposicions permanents dels museus, algunes de les peces anunciades com a
reclam no es veuen ja que potser estan cedides en aquell moment, o vés a saber.
Manolo: Les deux catalanes, 1913.
Jean Marchand: Plaçe de Céret, 1912.
L’exposició temporal que hi ha ara també val
la pena. Auguste Herbin, coetani de Picasso, també va a Céret a la seva època cubista
i es pot veure a través de l’obra esposada com amb el pas dels anys va
evolucionant fins a l’abstracció ben acolorida. Aquells artistes, però, quan passaven
necessitats econòmiques, abans d’estar assentats i ser reconeguts, podíen fer el
“retorn a l’ordre” sense cap problema.
Auguste Herbin: Le Canigou, 1913.
Auguste Herbin: Le pont de Jan Sarris a Céret, 1923.
El monument als "enfants morts pour la patrie" de Céret, Plaçe de la Liberté, és de l'Arístides Mallol.
30 de març.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada