Arribada a l’edat formal de la jubilació. Bé,
no exactament. Ara, en la decisió oficial d’allargar-la fins els 67 anys d’aquí
uns quants anys, cada any s’ha de comptar un mes més. Per tant, fins d’aquí un
altre mes. Llavors, es podran abandonar els llimbs. Sí, als efectes de l’EPA un
pot estar aturat, encara que si no s’està inscrit als registres administratius
de l’atur formalment no ho és. Això darrer, total per a què? Avui en dia, a
aquesta edat i sense poder percebre cap prestació, no paga la pena preocupar-se
per estar registrat.
Encara que als llimbs... vols dir que no és a
l’infern? Les perspectives d’una possible jubilació anticipada no s’han pogut
pas acomplir. La normativa no contempla segons quines situacions, molt
excepcionals, i cal acceptar-ho. A viure de l’aire del cel, o dels estalvis. Sort
de ser previsor, o d’haver tingut la sort de poder-ho ser. Clar que això
comporta ajudar a deprimir el consum, anar amb compte. També aquí la sort de
poder-ho fer, potser les circumstàncies viscudes i l’edat hi ajuden, no cal fer tanta
despesa, hom ja té de tot. No només, però, no hi ha ingressos, sinó que ha
calgut mantenir actives les cotitzacions socials amb un conveni especial ja
previst en casos semblants. Això sí que és una “pasta”!
Deixem-ho en el purgatori, per mal cap. Ara si,
doncs, que ja es veu la llum del jubileu! Veurem però, quin recorregut i
amplada tindrà. Que els déus us siguin propicis!, que deien els
clàssics.
10 de març.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada