Sempre fa bo acostar-se al Museu de Céret, està a prop,
a l’altre costat. Caminant sota els gegantins plàtans que fan bona ombra a l’estiu
arribes per l’Avinguda del Maréchal Joffre
a la seu que et rep amb uns murals de l’Antoni
Tàpies. Sols per veure algunes peces de la col·lecció permanent ja paga la
pena la visita.
A mi em té el cor robat la col·lecció de la ceràmica
tauromàquica de Picasso que va
fer a Vallauris el 1953, al fons a l’esquerra.
Aquesta vegada m’he fixat més en les dues obres de Marc Chagall, “Les Gents du
voyage”, (1968) i “La Guerre” (1943).
També amb les figuretes d’en Manolo
i l’aquarel·la d’ August Herbin
“Pont de Jean Sarris a Ceret” del
1913, que em té encisat. Segur que quan hi torni alguna altra vegada, que hi
tornaré, els meus ulls s’entretindran en unes altres peces a més de tornar a
reveure aquestes.
Però aquesta volta hi vàrem anar expressament per veure l’exposició
d’en Jaume Plensa, http://jaumeplensa.com/index.php/exhibitions-and-projects/current/item/313-le-silence-de-la-pens%C3%A9e
Sensacional! Vam sortir molt contents i admirats de contemplar aquell grapat de
peces que s’hi exposen. Bocabadats vam quedar a dalt de l’escala que porta al
pis superior i trobar-nos de cara amb l’espectacular “Air, Water, Void” (2014) que tanca la mostra sense desmerèixer cap
de les altres peces que la composen.
Abans d’anar-hi, dinar a la terrassa del Bisbe sota l’emparrat i en sortir vam adquirir
unes ampolles de vi de Banyuls, per
tenir el record i el gust de la terra.
2 de setembre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada