Andrea Camilleri va morir ara ja fa sis anys, el
2019. Però la seva extensa producció literària continua donant fruit a les
editorials. Jo n’he
estat molt d’aquest autor des de que el vaig conèixer per indicació d’un
amic lletraferit. És conegut per la sèrie del comissari Montalbano que
he seguit més per la televisió que pel llibres (crec que sols en tinc un que em
van regalar en una convalescència ja llunyana), però a mi sempre m’han agradat més les seves velles històries “sicilianes”. “La
secta dels àngels”, la darrera que vaig llegir em va semblar esplèndida.
Ara per Nadal, el tió em va portar la seva darrera aparició
editorial: “Un Nadal
amb Montalbano”, ed. 62, B-2024, que recull vint contes curts de
petites històries del famós comissari. Algunes eren conegudes de la sèrie
televisiva, d’altres semblen apunts o fragments que potser van donar peu a tot
una novel·la sencera. En fi, res de nou, encara que sempre fa de bon llegir (i
recordar) aquestes textos amb els coneguts personatges que envolten la comissaria
de Vigata, lladres i policies.
Per cert, em semblava de la sèrie televisiva que el faldiller sotscomisari “Mimí”
Augello estava casat però en el darrer relat l’autor diu que no ho està.
Els arancinis
de la seva minyona, Adelina, són per Montalbano tot un plaer que fa tot el
possible (com a policia) per no perdre-se’ls per cap d’any.
3 de febrer.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada