Em truca (ja fa dies) el company,
col·lega i amic Joan Armangué
per dir-me que treu un llibre sobre Abdon Terradas,
primer alcalde republicà i socialista i que voldria fer-ne una presentació a
Mataró i que li fes jo. Encantat, li responc.
Encantat per varies coses: l’autor
és un vell amic, dels temps del municipalisme. Ell va ser alcalde de Figueres
del 1995 al 2007, coincidint amb els meus temps d’alcalde de Mataró. Vam treballar
plegats a la F.M.C. Després, per què parlarem d’un alcalde del segle XIX, l’Abdó
Terradas, el primer republicà que en fou a Espanya i que defensava les
idees dels socialistes encara utòpics. I per què m’agrada presentar autors i
llibres en actes públics, en aquest cas en una bona llibreria al centre de la
meva ciutat. M’afegeixo, doncs, a la llista d’alcaldes de temps enrere que li
han presentat l’obra a altres poblacions catalanes.
Armangué
ha fet un treball centrat en els períodes, molt breus tots dos, en que
Terradas va ser alcalde de Figueres, el 1842 el primer, de sols un mes ja que
al no jurar lleialtat al Regent Espartero
va ser destituït, i el segon, el 1854, no gaire més llarg, deu mesos, en que
també fou destituït. No els era difícil a les autoritats governamentals del
moment treure a un alcalde de Figueres: planava sobre d’ells el Castell ple soldats que tenien tota
la força per imposar-se. L’autor deixa al marge, ja que hi ha més treballs
sobre aquest personatge, altres aspectes de la seva persona i la seva obra, es
centra només en la seva activitat municipal.
Abdon Terradas, Armangué
explicà que en català tant es pot dir Abdon com Abdó, va ser
en el convuls segle XIX espanyol un revolucionari en tota regla que va
comportar-li morir desterrar a Medina Sidonia (Càdis) als 44 anys
i del que no sé sap on reposen les seves restes.
Periodista (bàsicament a
Barcelona), literat amb novel·la, teatre, poesia,..., però essencialment activista
polític del republicanisme federal, un autèntic líder que curiosament ara sols
el recorda l’acadèmia (encara que ha Figueres té
un gegantó amb la seva figura ja que és un personatge popular allà. Per
aquesta raó, en Joan Armangué ha volgut airejar-lo per intentar que
tingui el record que es mereix. En aquest sentit, val a dir, que té carrer a Barcelona
des del 1922 i a Madrid des del 1934, i que malgrat les vicissituds
històriques que des de aquells anys ha passat el nostre país, mai ha estat
revocada aquella distinció. Segurament, diu Armangué pel desconeixement
que se’n tenia d’ell.
El llibre té com annexes algunes
peces importants, entre les que vull destacar el discurs que va pronunciar amb
motiu de l’obertura dels curs acadèmic 1854-1855 de l’Institut de Figueres, on
plasma la seva idea de l’educació pública i gratuïta com a base per la plena
ciutadania. L’altra peça és el que avui en diríem la lluita contra les “fake
news”, el manifest del Partit Democràtic (el seu) al poble de Figueres amb
motiu de les eleccions municipals, desmuntant les insídies que havien propagat
els adversaris de Terrades contra ell en les eleccions del 1842.
Evidentment, hi ha La
Campana, l’himne
del republicans del XIX:
Ja la campana sona,
Lo canó ja retrona...
Anem, anem, republicans, anem!
A la victòria anem!
Ja és arribat lo dia
Que’l poble tan volia:
Fugiu tirans, lo poble vol ser rey.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada