Règim hídric mediterrani.

 

Quan vaig començar a responsabilitzar-me -ja fa molts anys- de les qüestions de l’abastament d’aigua de boca a la comunitat, les primeres indicacions que em feren els tècnics responsables del tema van ser que tingués en compte les característiques del règim hídric de la mediterrània. No el règim anual de precipitacions (primavera i tardor), que també, sinó l’evolució periòdica de temporades eixutes i temporades més humides. Recordo, em digueren, que això ja estava explicat a la Bíblia, en referència a la interpretació del somni del faraó d’Egipte amb els temps de vaques grasses i de vaques flaques.

No sé pas si tot això avui encara s’explica així (hauré de preguntar-ho a en Joan Miró), ni sí avui a l’escoles s’ensenya el que diu la Bíblia i la història de Josep que possiblement no. Segurament la ciència ha avançat molt en la forma d’explicar els fenòmens meteorològics, o  potser les conseqüències del canvi climàtic han capgirat les seqüències ancestrals.

L’Enric (amb qui surto a caminar un cop a la setmana) em va portar dies enrere fins al petit embassament de Vallforners, més amunt del poble de Cànoves al Vallès Oriental. Aquesta obra, força recent, està ben explicada a la Wiquipèdia:

https://ca.wikipedia.org/wiki/Pant%C3%A0_de_Vallforn%C3%A8s

Per mi fou una autèntica sorpresa veure quasi a tocar de casa, en el prelitoral vallenc, una obra hidràulica d’aquesta mena ja que en desconeixia la seva existència. A més, les pluges primaverals d’enguany l’havien deixat pràcticament curull i oferia una imatge realment sensacional.

Però la meva sorpresa continuà quan l’Enric em va enviar una fotografia que havia fet l’any passat en la que es veia l’embassament que estava del tot buit.

És conegut que acabem de travessar un període llarg de sequera, no és pas el primer que recordem, on s’han hagut d’implementar mesures extraordinàries per fer-hi front. Qui ho ha patit més són les explotacions agrícoles i ramaderes que s’emporten la major part del consum hídric i sense arribar a dràstiques restriccions domèstiques s’ha limitat molt el consum d’esbarjo i ornamental. Ara les autoritats responsables comencen a afluixar l’aixeta (mai tant ben dit) però ha quedat a l’aire, fins que s’esvaeixi o s’oblidi, la preocupació generalitzada per l’ús sense topalls d’aquest element tan imprescindible com és l’aigua per a les nostres col·lectivitats.

Potser, segons ens explicaren temps enrere, ara tindrem un període de bonança hídrica i no haurem de patit en els propers mesos, però no cal baixar la guarda ja que tornaran les sequeres com la recentment viscuda.

12 de juny.