...
i un bon dia per rellegir a Pere Calders "Aquí
descansa Nevares", un conte de l’època mexicana de l'autor.
2 de novembre.
Als francesos els van haver d’ajudar a guanyar les dues Grans Guerres de la primera meitat del segle XX. Dien Bien Fhu, és la “puntilla” final de la “Grandeur”, des dels Borbons i els seus esclats revolucionaris, a Napoleó i les colònies fins al general De Gaulle.
La meva generació va ser la darrera en estudiar com a principal llengua estrangera el francès i ja sols ens va servir per anar de visita i fer turisme a cals veïns.
Malgrat les seves pretensions de mantenir-se com una gran
potència (cal recordar que tenen l’arma nuclear) ja sols queden com un element
decoratiu, són els primers en número de turistes que reben: ah, París! Arrosseguen
un complex de decadència evident: en la llengua, en influència, en poder real,...
que se’ls nota.
La darrera: l’acudit de fa pocs dies a les xarxes. Dur, dur, pels que sempre ens hi haviem enmirallat
