29 d’octubre de 2012

Converses de savis.


Els bons amics, i especialment les bones amigues, a la convalescència et porten llibres perquè et distreguis. Res de complicat, novel·la negra que saben que m’agrada, però també algun assaig distret com el del mestre Fabián Estapé, “Deu gran catalans. Un homenatge personal a deu figures històriques.” RBA-La Magrana, B-2006.
 
M’ho he passat d’allò més bé amb les sucoses anècdotes que explica. A l’humor intel·ligent de Martí de Riquer, explica el que li va dir en sortir “d’una festivitat al Palau de Sant Jaume en què el Govern de la Generalitat va voler solemnitzar un esdeveniment que havia de ser sorollós, perquè es tractava ni més ni menys que del Mil·lenari de Catalunya (1989).”
 
“Escolta, Estapé, tenint en compte com funciona actualment el servei de correus, ¿a tu et sembla que perquè el compte de Barcelona va deixar d’enviar l’escrit de vassallatge al compte de Narbona hem de muntar tot aquest rebombori?”. Sincerament, em va convèncer, i ens en vam anar dient que a Catalunya, quan ens deixen fer, muntem els pastorets.
 
 

 

 
28 d’octubre.