12 d’octubre de 2012

L’estat de l’esverament.


Potser sí que el “pinyol” de CDC ho venia preparant de temps enrere, tampoc era tant difícil no veure-ho. Potser si que el President i el Govern de la Generalitat s’han posat al davant de l’exitosa manifestació del 11-S, tant mateix no van pas amagar gaire l’empenta que li varen donar. Sembla, però, que el detonant va ser-ne un altre que també s’ha explicitat prou aquests dies: el neguit de gestionar una administració en fallida només amb la preocupació de com arribar a pagar els compromisos a finals de mes. Res de govern, evidentment ni d’obra de govern, no són els temps per pensar-hi ni hi ha les “virolles” per fer res. Res per lluir, sols les retallades amb la gent en contra al carrer.
 
Llavors, amb totes les excuses raonables i raonades que es vulguin, carregats de raons fins i tot, sols quedava el recurs de la fugida endavant. Amb una ample base de la gent del país il·lusionada, fem el pas. Diguem-ho? Diguem que ja n’hi ha prou! Obrim camins nous, proposem metes somniades!
 
Val a dir que parlant i escoltant la gent al teu voltant les reaccions no són totes unànimes, encara que potser són cadascuna minoritàries Se’n troben de perplexos, generalment de fora, que estan estorats; se’n veuen de calculadors i cínics, pels que sols es tracta d’una jugada de pòquer per canviar la relació de forces; et creues amb escèptics que s’ho miren incrèduls pensant que és impossible; ni ha d’esverats que tenen tota mena de cabòries ratllant a la paranoia; n’hi ha d’ingenuament convençuts sense gaires complicacions, amb senzillesa; també d’exaltats d’un costat i de l’altre que provoquen preocupacions vàries;... El cert és que l’olla bull i cada dia amb una excusa o altra i tothom hi diu la seva tant li fa si alhora afegeix més llenya o gasolina al foc.
 
El tema és que hi ha unes eleccions convocades de les que en sortirà una expressió del moment polític català i a continuació un arc parlamentari determinat que triarà un nou, o vell, Govern. Sembla que per alguns, més o menys, qui sap, el full de ruta que es proposarà, o ha de proposar, serà molt clar: A veure com ens ho fem per decidir, per exercir, d’una forma o altra, el “dret a decidir”. Valenta i feixuga feinada! Però aquesta és per la que sonen els tambors i repliquen les campanes.
 
Si clar, però mentre tant caldrà arribar a finals de mes i pagar les nòmines i les obligacions peremptòries, i ... estarem allà mateix a on estem ara, demanant a Madrid, a punt de ser intervingut el Regne d’Espanya, que ens avancis els diners que ens calen. I s’haurà de fer un pressupost i escatir, entre d’altres coses tant o més importants, com s’han de mantenir els aparells de propaganda, i fer totes aquelles coses tant prosaiques que es demanen a tota administració i a les que ha de donar resposta tot govern.
 
Això té cap sentit? Pels exaltats i convençuts no gaire. Per la ciutadania, molt.
 
11 d’octubre.