-“Hola, sóc la Montse! Estic a Madrid,
davant el Congrés de Diputats, i he pensat en tu, en saludar-te.”
-“No, mira, és que ja fa quasi bé dos anys i mig que vaig
plegar. Jo ja estic jubilat i a casa.”
Un altre:
Bé, la primera és una vella coneguda i
companya de camí que malgrat la relació personal i política encara es pensava
que estava a la darrera feina que vaig tenir. L’altre, no el conec, deu ser un
jove que sembla interessat i partícip en els temes de l’actualitat política i
pretenia fer-me una “pulla”
pensant-se també que encara seia al hemicicle del Congrés dels Diputats.
No són pas els primers i els únics,
hi ha força gent que encara em fa anat i venint quotidianament a la capital i s’estranya
de veure’m en les hores i jornades de feina pels carrers de la ciutat passejant
desvagat o ocupat amb els néts. Ja fa algun temps de les darreres eleccions a
les que no vaig concórrer, però segurament la majoria de la població es mira
poc les llistes i qui les integra. Tampoc tinc cap activitat pública per fer
pensar que continuo actiu, però també segurament hi ha molta gent que accepta que és
natural la invisibilitat de la majoria dels diputats i no s’adona quan
definitivament desapareixen. Sí, hi ha un problema dels que es dediquen a la
política, però cal reconèixer que també deu haver-hi algun problema en la
ciutadania.
És fàcil fer acudits i dir
maledicències dels polítics avui en dia. És còmode parlar de la “casta” política. És més difícil
acceptar que sorgeix de la mateixa comunitat, que no són alienígenes, sers aliens a ella.
21 de febrer.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada