21 de febrer de 2014

Desconeixement.


-“Hola, sóc la Montse! Estic a Madrid, davant el Congrés de Diputats, i he pensat en tu, en saludar-te.”
-“No, mira, és que ja fa quasi bé dos anys i mig que vaig plegar. Jo ja estic jubilat i a casa.”
 
Un altre:
 
Bé, la primera és una vella coneguda i companya de camí que malgrat la relació personal i política encara es pensava que estava a la darrera feina que vaig tenir. L’altre, no el conec, deu ser un jove que sembla interessat i partícip en els temes de l’actualitat política i pretenia fer-me una “pulla” pensant-se també que encara seia al hemicicle del Congrés dels Diputats.
No són pas els primers i els únics, hi ha força gent que encara em fa anat i venint quotidianament a la capital i s’estranya de veure’m en les hores i jornades de feina pels carrers de la ciutat passejant desvagat o ocupat amb els néts. Ja fa algun temps de les darreres eleccions a les que no vaig concórrer, però segurament la majoria de la població es mira poc les llistes i qui les integra. Tampoc tinc cap activitat pública per fer pensar que continuo actiu, però també  segurament hi ha molta gent que accepta que és natural la invisibilitat de la majoria dels diputats i no s’adona quan definitivament desapareixen. Sí, hi ha un problema dels que es dediquen a la política, però cal reconèixer que també deu haver-hi algun problema en la ciutadania.
És fàcil fer acudits i dir maledicències dels polítics avui en dia. És còmode parlar de la “casta” política. És més difícil acceptar que sorgeix de la mateixa comunitat, que no són alienígenes, sers aliens a ella.
 
21 de febrer.