17 de maig de 2014

Fahreiheit 451


Amb els anys hom va acumulant de tot. Malgrat disposar d’espai, tenim tantes coses que ja no sabem a on entaforar-les. A més, moltes ja no les fem servir, o potser sí, vés a saber, i ens roben espai. Especialment ens roben espai per col·locar-ne de noves que anem adquirint.
Els nostres descendents, segurament, no tindran el problema que tenim nosaltres amb els llibres i la paperassa. Material condemnat avui ja a esdevenir poc a poc residual, d’alguns antiquats, vells o joves, lletraferits que ens agrada toca l’objecte de la nostra afició. Serà un maldecap pels que tinguin que enfrontar-se -quan nosaltres ja no hi siguem- amb el cúmul de la nostra dèria. Per nosaltres son importants, ens els estimem, fins i tot alguna vegada hi tornem a una obra que vàrem comprar encara no fa tant de temps i descobrim que el preu està marcat, en llapis, en pessetes.
Ara acaba d’obrir-se al costat de casa un botiga de compra venda de llibres vells. Diu que en donen 20 cèntims la peça si els fa peça, és a dir, si creuen que el poden vendre vés a saber per quant. Sembla que aquí hi ha el negoci. Amb literatura el tema deu funcionar, però no sé si pas amb assaigs tècnics, especialment en el camp de les ciències socials, política, economia, sociologia, en el que en poc temps tot queda superat o oblidat. Vet aquí, un llibre d’en Negroponte sobre la societat digital de finals del segle passat, res, fa quatre dies, pot interessar a algú? Si és un especialista ja el deu tenir, si és un estudiós deu estar a totes les biblioteques universitàries i un curiós del tema està pel que acaba de sortir. A mi em faria gràcia conservar-lo, però he de fer espai. Tinc un amic que per cada llibre nou que compra en dona o en llença un altre. Donar o llençar.  A la ciutat hi ha el Llibre viu, no sé pas que en fan desprès, especialment d’aquests  més tècnics. Hi ha l’opció de anar deixant-los pels carrers, però crec que segons quins no desapareixerien i contribuirien a embrutar l’espai públic.
Hi ha la solució de cremar-los tal com feia el Pepe Carvalho, però cal tenir o una llar de foc o una estufa de llenya preparada. Bé, anirem provant sortides, sempre cal optar per una barreja de les alternatives possibles. Ah, porta’ls a la deixalleria que en facin el que creguin convenient! Quines preocupacions de rics mal farts.
 
17 de maig.