7 de març de 2015

Els sis primers mesos de la X legislatura.

Ara, en la recta final de la X Legislatura, el Govern, tenallat i clivellat el partit que el suporta pels escàndols de corrupció, ens diu que el pitjor ja ha passat, que ha calgut fer el que ha fet per aconseguir resultats i que aquest ja estan a la vista amb el més gran creixement el 2014 de la zona euro.

Però a costa de què? Com diu Jordi Sevilla al final del seu petit llibre “Seis meses que condujeron al rescate, Ed. Deusto B-2015, Espanya  s’ha trencat, socialment s’ha trencat entre aquells que no han perdut el treball (o la pensió, dic jo) i els que s’ha vist exclosos dels sistema laboral i social, i ha trencat les seves expectatives de futur en mig d’un pessimisme nacional generalitzat cap a la forma partidista en com s’ha gestionat la crisis des dels governs.

La causa cal trobar-la en el canvi de cultura política que havia fet possible la transició d’una dictadura de quaranta anys cap al període més llarg de democràcia que hem gaudit mai els espanyols. Em sembla que en algun lloc vaig escriure que això va esdevenir amb la segona victòria electoral d’Aznar  al 2000 amb majoria absoluta. Però, deixem-ho si ja ho havia dit i quan, pel cas tant li fa. El cert és el canvi de governar pel conjunt del país o governar sols des de la òptica partidària. En vaig ser testimoni presencial en les dues legislatures que van anar del 2004 al 2011. Per tant no és d’estranyar que l’anàlisi de Jordi Sevilla en el llibre abans esmentat tingui com a teló de fons aquest problema. Ho havíem sentit a l’abast, tots els problemes d’Espanya venien de la incapacitat de Rodríguez Zapatero per portar la nau. Un cop tornats els populars al timó tot s’arreglaria de cop i, vés per, on els sis primers mesos del seu govern, els primers del 2012, culminen amb la prima de risc al nivell més alt mai vist, l’enfonsament i nacionalització de Bankia i el rescat exterior del sector financer amb les condicions que va comportar.

Avui, no hem superat la crisi, sols hem superat la recessió, però el país està sumit en el pessimisme i el sistema polític està destrossat amb unes perspectives de difícil governabilitat a tots els nivells de l’administració.

“A estas alturas, pueden existir pocas dudas de que el gobierno Rajoy tomó posesión en un momento complejo y muy delicado de la historia de España.
Pero los que llegaban al gobierno conocían la situación desde el primer momento. Aunque infravaloraron su gravedad y sobrevaloraron sus capacidades propias que, sin embargo, pusieron antes a disposición de las estrategias electorales del PP que de los intereses generales del país. Este fue su error y nuestra desgracia.”


7 de març.