26 de maig del 2015

Una situació endimoniada.

Primer incrèduls, més endavant sorpresos i contents, anàvem veien com a cada actualització dels resultats de la participació electoral augmentava la possibilitat de que la nostra candidatura, la socialista, quedés per davant de totes les altres que es presentaven.

El vot nacionalista majoritari, el de CiU, es fragmentava rebentat deixant-nos pas. Els nous grups emergents, malgrat la  radicalitat del uns i la ambigüitat dels altres, es feien un forat. Els partits tradicionals s’esvaïen, però al final totes les llistes treien representació per minsa que fos.

Sembla, a primer cop d’ull, que Ciutadans es menja la dreta, que Volem pesca de l’esquerra (i potser de PxC?), els nacionalistes, malgrat pujar de 9 a 11, (a costa dels socialistes?), es barallen entre ells.... Bé, tot això ja ens ho diran els politòlegs que faran anàlisis més acurats.

Un consistori amb nou grups polítics (o representats de nou opcions polítiques, ja que no sé si és pot dir grup al de sols un component o dos, com quatre que n’hi haurà). Nosaltres per davant amb 6 regidors, 6 de 27. Un trencadís fruit d’una societat masegada, descol·locada i desorientada.

Sempre he pensat que no és el mateix, en unes eleccions, quedar el primer que guanyar-les. Pot semblar-ho, però no és el mateix. Són les conseqüències d’un sistema de representació proporcional pur com és el de les municipals a casa nostra. Crec que hi ha sistemes millors, millors per la governabilitat.

Què han dit els ciutadans/es que han anat a votar? Doncs, això, que aquestes són les seves preferències. I la governació posterior? D’això no n’han parlat, aquest no és pas el seu problema, és el problema dels que han aconseguit representació. Que s’espavilin! I si no s’espavilen?, doncs ja ho veurem més endavant i ja ho tornarem a pensar d’aquí quatre anys. Per tant la pilota està en mans dels electes.

Deixem ara de banda, és motiu d’un altre anàlisi, els que no van anar a votar, es vàren abstenir, percentatge considerable, gairebé la meitat, el 46,2%, sols sis centèsimes menys que el 2011.  Això ja és post municipalisme, del que crec que cal parlar més extensament d'una forma més assossegada.

Tornem la mirada a la governabilitat. El ciutadans/es han dit que volen un govern fort? No, certament, ells sols han expressat les seves preferències en virtut, segurament, d’altres coses que no són pas la gestió municipal, ni la passada ni la futura. El procés sobiranista, per exemple, ha pesat fort, fragmentant el vot tradicional de CiU. La situació econòmica i la corrupció han ensorrat al PP i permet treure el cap als emergents, uns radicals, VM, i uns força indefinits encara, C’s, que han xuclat de tothom. ICV es queda sense escala  penjat de la brotxa, la bombolla del PxC s’ha desinflat molt. El PSC, perdent vots i regidors (de 8 a 6), però mantenint la majoria dels seus votants tradicionals, ha quedat al capdavant. L’èxit de la candidatura d’en David Bote ha estat el saber resistir la volatilitat dels canvis previsibles.

Podia passar, era una possibilitat evident, no tant sorprenent com alguns diuen, i ha passat. S’especula molt amb extrapolacions que poden ser encertades o no.

Com a les eleccions del 2011, el primer al capdavant ho ha estat pels problemes que ha afrontat i s’ha ficat el seu principal adversari. Llavors va ser el propi PSC, ara ho ha estat CiU.

I ara què? No ho sé pas. Aquest és el quadre que en resulta de tot plegat, opinable com tot, fins jo mateix en tinc dubtes*, atenent més a factors extra municipals que crec que són els dominants. 





*la posició l’he marcat segons el que penso, però amb dubtes.
PSC: referèndum pactat i acordat, fórmula que ara per ara no té gaire acceptació.
CiU: fins a on la seva aposta independentista?
ERC: la seva social democràcia està per veure.
C’s: son una capsa tancada. Liberals?
VM: es pot amorosir la seva radicalitat?
CUP: són els més definits, però emmotllables?
PP: al ser ara l’ase dels cops estan obligats a redefinir-se. Cap a on?
ICV: amb un historial previsible i de confiança, però cap a la irrellevància.
PxC: el seu caràcter xenòfob els defineix també molt bé.

I no ho oblidem, tots atrapats en la voluntat d’incidir sobre una cosa que les administracions locals no hi tenen gaire capacitat: la situació econòmica. 

El perquè són dominants en unes eleccions locals els factors extra municipals també és part del post municipalisme que caldrà analitzar a part. No hi ha cap bloc central, ni cap altre alternatiu que no ho sigui, per fer majories. Hi ha massa posicions als extrems fetes de bocins. Qui afluixa primer? S’ha radicalitzat tot massa per de bones a primeres fer-se enrere, i amb noves perspectives electorals per ben aviat. Generositat, de què, de qui i per què i per qui?

Amb aquest panorama, com es pot arribar a acords? Si els que estan als extrems del quadre no mouen les seves posicions això no anirà. Si les radicalitats no s’esmorteeixen no hi haurà forma de pactar res. Si no s’apleguen entorn d’una centralitat més ample això esdevindrà una lluita de tots contra tots. Potser també és un element del post municipalisme.


25 de maig.

4 comentaris:

Pep MOLSOSA ha dit...

Manel,
- interessant el gràfic que proposes, pedagògic;

- inquietant la teva insinuació del post-municipalisme ...

- preocupant que critiquis els ciutadans com si no es preocupessin de la governació posterior.
El "sistema" ens deixa una papereta tancada cada 4 anys per valorar la gestió municipal passada i per decidir la futura. Una papereta.
I tant que és el nostre problema. Però què podem fer ? Concentrar totes les nostres opinions, consideracions, sentiments, aspiracions ... en un vot "útil", apostant a el què pot passar ?
Jo vaig tenir tendència a votar el Quico Teixidó perquè em va consultar diversos temes, i volia enfortir-lo davant CiU, però també volia forts els socialistes ...
Qui decideix el sistema electoral ? Quines propostes i iniciatives concretes han fet els diversos partits per millorar la situació i la participació més compromesa dels ciutadans ?
Avui l'Artur Mas es referia, cínicament, al sistema francés de doble volta ...

- compartint la idea de que no és el mateix quedar primer que guanyar.
Els periodistes/comentaristes ... i molt polítics, contaminats de la lògica futbolera (i tuitera) que ens aclapara, veuen els resultats com si fos una lliga de futbol.
El que compta són els blocs socio-polítics que es dibuixen amb els resultats (condicionats) de les eleccions.
Tant de bo el David i el Quico gestionin bé el suport ciutadà. Alguns comentaris de lectors tradicionalment socialistes em preocupen. Diuen que el David es de los suyos i critiquen a la peña de independentistas del Barón !

- esperant alguna reflexió més concreta sobre la pérdua de vot dels socialistes, que mantenen, dius, "la majoria dels seus votants tradicionals". I qui son els altres, els no tradicionals, els gairebé 9.000 que falten fins els 17.000 que et varem votar el 2003 ? Dius que en David Bote ha sabut resistir la volatilitat dels canvis previsibles. Potser si. Tu insinues i el Joan Salicrú també, que més que guanyar el PSC, qui ha perdut ha estat CiU ...

Sobre qui escriu. ha dit...

Respecte al gràfic, no sé si has vist que l’he passat a net. Els immigrants digitals no ho tenim fàcil i anem amb una sabata i una espardenya.
La reflexió sobre el post municipalisme l’estic desenvolupant arrel de la campanya electoral. Parteix de la meva experiència i la situació d’ara. Potser si que és inquietant, espero que sigui discutida i polèmica. Com que no m’apressa ningú a fer-ho miraré de traslladar-la al blog aquesta setmana si no se’m gira feina.
No, no critico als ciutadans. Constato, o al menys a mi em sembla que això ha estat així. Segurament el funcionament de la nostra democràcia representativa té aquestes imperfeccions i moltes d’altres. Però els ciutadans per ara em sembla i en aquesta ocasió molt més han votat sols per expressar el seu estat d’ànim i res més. El resulta és un batibull considerable, ja veurem com ens en sortim.
Els sistemes electorals són molt diversos, a mi m’agrada molt el sistema francès a doble volta que vaig conèixer amb el contacte amb la gent de Creteil i crec que està prou bé. Els anglesos el tenen diferent, i ja no diguem els americans. Bé, depèn de quin és l’objectiu que es busca.
Uff!, la pèrdua de volts dels socialistes a través del temps! Quasi bé res. Donaria per fer-ne un llibre. Per cert, el darrer d’en Joan Subirats i en Fernando Vallespin: “España/Reset” Ed. Ariel B-2015, està molt bé. Si vols te’l deixo.

Jofre ha dit...

Per "facilitar" la governabilitat la famosa LRSAL va introduir la següent disposició addicional:

“1. Excepcionalmente, cuando el Pleno de la Corporación Local no alcanzara, en una primera votación, la mayoría necesaria para la adopción de acuerdos prevista en esta Ley, la Junta de Gobierno Local tendrá competencia para aprobar:
a) El presupuesto del ejercicio inmediato siguiente, siempre que previamente exista un presupuesto prorrogado.
b) Los planes económico-financieros, los planes de reequilibrio y los planes de ajuste a los que se refiere la Ley Orgánica 2/2012, de 27 de abril.
c) Los planes de saneamiento de la Corporación Local o los planes de reducción de deudas.
d) La entrada de la Corporación Local en los mecanismos extraordinarios de financiación vigentes a los que se refiere la Ley Orgánica 2/2012, de 27 de abril, y, en particular, el acceso a las medidas extraordinarias de apoyo a la liquidez previstas en el Real Decreto-ley 8/2013, de 28 de junio, de medidas urgentes contra la morosidad de las administraciones públicas y de apoyo a Entidades Locales con problemas financieros.
2. La Junta de Gobierno Local dará cuenta al Pleno en la primera sesión que se celebre con posterioridad a la adopción de los acuerdos mencionados en el apartado anterior, los cuales serán objeto de publicación de conformidad con las normas generales que les resulten de aplicación”.

Així, un govern en minoria pot anar aprovant pressupostos el mes de gener mentre no li presentin una moció de censura.

Si a això hi sumem les competències que tenen atribuïdes els alcaldes, en aquest post municipalisme mancat de projectes a llarg termini, només cal ser investit alcalde per anar gestionant el dia a dia i contemplar les sessions plenàries com un eventual i puntual mal de queixal.

Jofre

Sobre qui escriu. ha dit...

Certament, Jofre, hi ha noves possibilitats de governabilitat que cal tenir present per aprofitar-les si és el cas, però reconeixeràs que la situació és complicada. aquesta disposició addicional fa referència a temes de pressupost, però hi ha més temes a debatre pel Ple, encara que en el post municipalisme aquesta adicional pot servir per anar tirant.