L’exposició “Impressionistes
i Moderns”, obres mestres del Philips
Collection al Caixaforum
de Barcelona val la pena. Senzilla, curta, obres reconegudes de seguida, com la
de Modigliani, però no conegudes
aquí, segueix cronològicament des de Ingres
fins als més moderns que no m’han causat cap impacte especial, hi ha un petit Pollock. De fet m’hi sobraven, continuo
sense entendre’ls, no passo més allà de Kandinsky.
Però per entremig hi ha una mostra de quasi bé tots els que
van marcar la pintura del XIX i el començament del XX. Nomenar-los tots fora ja
tot una classe de història de la pintura d’aquest període. Generalment una peça
de cadascun. Picasso, Bonart en tenen alguna més, com Cèzanne amb una muntanya de Santa
Victoria, com no, però no gaires més.
La diferència entre les col·leccions d’un i altre costat de
l’atlàntic és que mentre les d’aquí, els gran museus, són bàsicament del sector
públic, aplegant les peces de corones, reialmes i governs, a l’altra banda, els
americans les varen fer individus de la seva pròpia butxaca, com aquesta Philips
Collection que ara podem veure aquí. Vés a saber d’on sortien els
recursos econòmics per bastir aquestes col·leccions, el cas de la Frick
és un exemple (no precisament exemplar), però van tenir la gosadia
d’apostar per les noves tendències o adquirir peces mestres, i el despreniment,
no sé tampoc si els va ser massa costós, per gastar-se’ls en obres que ara celebrem
podem admirar.
30 de maig.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada