30 de maig de 2016

Impressionistes i moderns

L’exposició Impressionistes i Moderns, obres mestres del Philips Collection al Caixaforum de Barcelona val la pena. Senzilla, curta, obres reconegudes de seguida, com la de Modigliani, però no conegudes aquí, segueix cronològicament des de Ingres fins als més moderns que no m’han causat cap impacte especial, hi ha un petit Pollock. De fet m’hi sobraven, continuo sense entendre’ls, no passo més allà de Kandinsky.

Però per entremig hi ha una mostra de quasi bé tots els que van marcar la pintura del XIX i el començament del XX. Nomenar-los tots fora ja tot una classe de història de la pintura d’aquest període. Generalment una peça de cadascun. Picasso, Bonart en tenen alguna més, com Cèzanne amb una muntanya de Santa Victoria, com no, però no gaires més.




La diferència entre les col·leccions d’un i altre costat de l’atlàntic és que mentre les d’aquí, els gran museus, són bàsicament del sector públic, aplegant les peces de corones, reialmes i governs, a l’altra banda, els americans les varen fer individus de la seva pròpia butxaca, com aquesta Philips Collection que ara podem veure aquí. Vés a saber d’on sortien els recursos econòmics per bastir aquestes col·leccions, el cas de la Frick és un exemple (no precisament exemplar), però van tenir la gosadia d’apostar per les noves tendències o adquirir peces mestres, i el despreniment, no sé tampoc si els va ser massa costós, per gastar-se’ls en obres que ara celebrem podem admirar.

30 de maig.